Fenòmens naturals a Ràdio Farró 175k47

En les faules, Sant Jordi és símbol de coratge davant del drac. Avui ens fixarem en el drac, que ens recorda els dinosaures. Pels ossos distribuïts per tots els continents se sap que hi havia dinosaures sauròpodes, de coll i cua llarga, que caminaven a quatre potes, i que eren vegetarians, com en Titanosaurus, que es troba a la península Ibèrica. I també dinosaures teròpodes, de braços curts majoritàriament carnívors. Van tenir temps a diferenciar-se perquè van viure durant milers de milions d’anys. Però van desaparèixer; només van quedar els seus ossos. Com va ser la desaparició dels dinosaures, ràpida? Lenta? Els anys 70 era un enigma. Estudiant un curiós estrat geològic (la capa K-T i les immediates a ella) en els Apenins, un jove geòleg d’Estats Units, Walter Álvarez, amb ajuda del seu pare, Luis Álvarez, van trobar que havia estat ràpida. I bastant. Fragment d'un especial de Ràdio Farró per Sant Jordi. Programa sencer: https://ivoox.librosgratis.biz/radio-farro-especials-sant-jordi-2024-audios-mp3_rf_128090351_1.html

Les dones s’han mantingut aparentment allunyades de l’evolució tecnològica, quan sembla evident que van ser subjectes molt actius en l’etapa en què, per a la supervivència de l’espècie sobre la terra, homes i dones van haver d’aguditzar l’enginy per a vèncer un mitjà hostil i ple de dificultats. Van polir pedres per a obtenir plantes i arrels per alimentar-se; per tractar les pells per abrigar-se. Van elaborar recipients de fang, que després van coure, per fer la feina més fàcil i millorar les condicions de vida. Van emprar telers per teixir roba per vestits; el molí per a moldre el gra i poder fer pa; el martell per construir mobles. Les paraules teler, martell o forja no pertanyien pas al llenguatge d’especialistes, formaven part del saber popular. No va succeir el mateix amb màquines i equips industrials desenvolupats més recentment. La mecànica va començar a fer servir el seu propi llenguatge: biela, engranatge, èmbol... Després va venir l’electricitat que no només feia servir un llenguatge cada cop més esotèric, sinó que feia servir conceptes cada cop més abstractes. No es podien veure ni el corrent elèctric, ni el voltatge, ni tampoc les càrregues negatives anomenades electrons. Òbviament tot el grup social veia els resultats i se’n va aprofitar: viatjaven en tren, s’il·luminaven amb bombetes incandescents, més endavant van parlar per telèfon... Però el coneixement dels artefactes era cada cop menor. Les locomotores, la producció d’electricitat o les centrals telefòniques estaven en mans d’especialistes, que parlaven llenguatges cada cop més inintel·ligibles, només per a iniciats. I es va començar a crear aquesta relació gairebé màgica entre la tècnica i dones i homes que no pertanyien a aquesta branca del saber. El coneixement tecnològic va deixar de ser un element més de la cultura popular per ar a ser patrimoni de pocs i, en conseqüència, font de poder i objecte de cobdícia. Per reflexionar sobre les raons d’aquest procés parlem amb la tercera dona enginyera de Catalunya, Laura Tremosa.

El canvi climàtic pot tenir diversos impactes en els boscos, alguns dels quals ja s’observen i altres que es preveuen en un futur pròxim. L'augment de les temperatures mitjanes i els canvis en els patrons de precipitació poden provocar sequeres més freqüents i intensificades. Això pot afectar negativament la salut dels arbres, ja que poden experimentar estrès hídric i reducció del creixement. Les temperatures més altes poden crear condicions més favorables per al desenvolupament de malalties i plagues, ja siguin causades per fongs patògens o per la proliferació d'insectes, que poden debilitar o matar els arbres. Alhora, temperatures més altes i menor humitat poden augmentar la freqüència i intensitat dels incendis forestals, que poden tenir conseqüències devastadores per a la vegetació i la fauna, i que també poden afectar la qualitat del sòl. Amb temperatures canviants les espècies d'arbres podrien trobar-se fora del seu rang de distribució tradicional, cosa que pot afectar la composició i la estructura dels boscos, i em conseqüència, en la biodiversitat associada. En resum, el canvi climàtic pot tenir una ampla gamma d'impactes en els boscos que poden tenir conseqüències significatives per a la salut dels ecosistemes forestals, la biodiversitat i els serveis ecosistèmics que proporcionen. Per parlar-nos de com es poden abordar els reptes que afecten els boscos i els arbres avui ens acompanya el biòleg Carles Gràcia. Més informació: fenomensnaturals.net

Sarrià - Sant Gervasi és el cinquè districte de Barcelona. Té una extensió de 20,09 km2; és un dels districtes més verds de la ciutat i, juntament amb Horta-Guinardó, és la porta al Parc Natural de la Serra de Collserola. Cal matisar que la zona verda està allunyada d’on viuen els veïns, això fa que la zona urbana sigui molt densa. Tanmateix, aquesta proximitat a Collserola marca la seva condició. A les zones altes del districte, la flora està condicionada per tres històries lligades com en una trena. La història forestal, amb pins i alzines; la història pagesa, amb fruiterars com figueres, ametllers, garrofers... I el at de jardins, de zona residencial amb parcs que tenen arbres majestuosos que van plantar quan eren jardins de finques de la burgesia benestant de Barcelona, que venia a estiuejar a Sarrià. La fauna que viu a la serra és equivalent a la d’altres espais naturals molt menys afectats per la pressió humana. L’àmplia distribució i multiplicitat d’ambients forestals i altres de caràcter més obert, com ara les màquies, brolles, prats i conreus, ofereixen un ventall de recursos i possibilitats que permeten la presència d’una gran diversitat d’espècies. Però el que més fa parlar és un mamífer que en els darrers anys ha perdut la vergonya i baixa a la zona urbana: el porc senglar. Què ha at amb ell que si a la dècada de 1960 no arribava als mil exemplars, ara estigui desbordada? Per explicar-nos-ho ha vingut Eduardo Sáiz, biòleg il·lustrador, vocal de medi ambient de l'anterior junta de l'Associació Veïnal de Sarrià i excel·lent observador de la natura que ens envolta. Més informació: fenomensnaturals.net

Des de fa uns anys als boscos de tot el món se succeeixen episodis de mort d'arbres sobtada i generalitzada. El canvi climàtic i les sequeres juguen un paper important en molts casos, però no són l'única causa, ja que es combinen amb la història de l'explotació humana, la proliferació de plagues i incendis cada cop més virulents. Tots els processos provoquen el seu col·lapse. Però, en el funcionament dels boscos cada una d’aquestes variables juga el seu paper, per això cal conèixer la complexa dinàmica interna, els patrons de creixement, la distribució al món, el paper en la biodiversitat i les transformacions que pateixen, siguin de forma natural o com a resultat de l’activitat humana. Els boscos també ens proporcionen múltiples serveis, no només per l'explotació de la fusta, sinó també per la capacitat de regular el clima i la provisió d'aigua. I són una font d'emocions i un llegat que cal preservar. Però, tal com van les coses, podem pensar en la mort dels boscos? Avui ens basem en un llibre que duu aquest títol «La mort dels boscos», però que, tot i dur el terme mort en el seu títol, ens il·lumina sobre el requeriment de boscos per a la vida humana. L’autor ens obre les portes al fabulós món dels boscos. Recorre alguns dels boscos més importants de Nord-Amèrica, Patagònia, Europa i Àfrica per mostrar-nos el seu funcionament, la seva distribució, les seves robustesa i fragilitat davant les activitats antròpiques dels boscos. Diuen que ho fa de forma rigorosa i amena. Que és una lectura molt recomanable per a tots els públics. Per a comprendre la raó de ser dels boscos i el fonament que necessitem per conservar-los avui ens acompanya l’autor Francisco Lloret, catedràtic d’ecologia a la UAB i investigador del CREAF. Més informació: fenomensnaturals.net

La ràdio va revolucionar per sempre el món de les comunicacions amb una nova tecnologia «sense fils», és a dir, sense cables de cap mena, transmesa per l'aire i fins i tot al buit de l'espai. Així va suplantar el telègraf i els seus derivats. Les aplicacions comercials, militars i pràctiques en van ser i són molt nombroses. La invenció de la ràdio va obrir el camí per a altres invents igual de revolucionaris, com ara la televisió o la transmissió Wi-Fi d'Internet, o la radiolocalització i el radar. La radiodifusió ha estat per a alguns una fàbrica de somnis i fantasies, per a altres un món on informar-se, per a molts un element de companyia. Durant la República i la Guerra Civil va jugar un paper polític decisiu. En la postguerra i les dècades següents la ràdio va proporcionar entreteniment i espectacle. Avui, la ràdio és tot això i molt més, ja que des de 1976, la liberalització de les ones va propiciar el desenvolupament de nombroses cadenes que milions de persones segueixen cada dia. En el programa veurem breument l'evolució de la ràdio, com va anar la programació durant la república i la guerra, tres casos de ràdio propaganda: el cas Palomares, La Pirenaica i Radio Liberty. I acabarem amb una menció als podcasts. Veus de Goretti Mas, Cristina Junyent, Raúl Gallegos, Quima Parra. Més informació: fenomensnaturals.net

L’èxit de l‘espècie humana en extreure recursos del medi i reduir la mortalitat ha permès un ràpid creixement de la població. El 1800, no arribàvem a 1.000 milions de persones. El 1925, ja érem 2.000, havíem doblat. Entre aquesta data i el 2.000 (75 anys) la xifra es va multiplicar per 3. I l’any at, el 2023 vam arribar als 8.000 milions. Però aquest augment de població pressiona per obtenir recursos i fa créixer la nostra pròpia vulnerabilitat davant el canvi de les condicions en què ens hem desenvolupat com a humans, l’emergència climàtica, el canvi global. En temps històrics situacions semblants i crisis es donaven a escala regional. Avui això ocorre a escala global. Els humans som pitjor que una plaga de llagostes perquè no només deixem enrere la desolació perquè arrasem amb el menjar, sinó que deixem muntanyes de residus arreu i hem ocupat tot l’espai. Aquestes reflexions són extretes del llibre Biografia del món. De l’origen de la vida al col·lapse ecològic, de Jaume Terradas. Compartim reflexions amb l’autor, impulsor del CREAF. Més informació: fenomensnaturals.net

L’estratègia és el conjunt de tàctiques adreçades a obtenir fites a llarg termini. Sol ser l’abordatge integral a un conflicte, en termes amplis, que busca resoldre’l tot enfilant diferents tàctiques. I, què és una tàctica? Una tàctica és una pràctica concreta que cal aplicar per aconseguir un objectiu immediat que condueix a l’objectiu final. En qualsevol àmbit, el disseny d’una estratègia requereix l’anàlisi i la recerca de l’estat previ per arribar a un estat futur desitjat. Avui coneixerem com una estratègia cultural pot incidir en l’economia de la cultura, la música, el lleure i l’hospitalitat d’una comunitat. Resol reptes que enfronta, i permet aprofitar oportunitats per la renovació, de manera que i esdevenen més resilients en retenir la força de treball. Parlarem de la feina d’una empresa, que ha unit forces amb consistoris i la UNESCO per superar reptes de recursos econòmics limitats i desigualtat digital dins la indústria de la música a llocs com Fiji, Vanuatu i les Illes Salomó. L’empresa és Sound Diplomacy, que el 2023 va celebrar el seu 10è aniversari. Perquè ens expliqui com es poden elaborar estratègies per posar en valor patrimoni cultural avui tenim Azucena Micó. Més informació: fenomensnaturals.net

Barcelona té una història de mobilització dels residents per contribuir a la política local i les agendes polítiques. La situació es va consolidar encara més després de la crisi global del 2008. Al mateix temps que els governs municipals i metropolitans han lluitat per satisfer les necessitats dels ciutadans, s'ha produït un augment de les reivindicacions de baix a dalt per a la preservació de les comunitats i la sostenibilitat dels barris urbans. Aquest entorn és també una oportunitat perquè la societat civil mostri la seva força i capacitat creativa; actors privats i sense afany de lucre han establert relacions de governança amb institucions locals per presentar que proposen alternatives que prometen benefici públic i privat. Entre les demandes socials dels residents de Barcelona hi ha habitatges més assequibles, escoles públiques accessibles i de qualitat, transport públic i assistència sanitària. Per això han aparegut cooperatives de consum, habitatge amb programes innovadors dirigits a la preservació de barris per contrarestar els processos de gentrificació, i entitats que van cap a la transformació ecològica. Una tercera via que busca assegurar el progrés per a les seves poblacions. Aquest concepte encara en construcció està format per projectes i iniciatives amb vocació de transformació social que, des de lògiques col·laboratives i amb la mirada posada en els processos i no en els resultats, sorgeixen des de les comunitats o les involucren, possibilitant la seva participació en el fet cultural. La formen llocs, col·lectius, contextos o espais que tenen com a objectiu de fons la universalització del dret d'accés a la cultura en tota la seva plenitud: que qualsevol persona pugui consumir, produir i decidir. Sovint són propostes invisibles, petites, de proximitat, vertebrades per conceptes com equitat, diversitat, horitzontalitat, participació activa o descentralització, decisives a l'hora d'avivar el teixit cultural i social de barris i pobles, imaginar i construir nous horitzons col·lectius i espais de pensament crític, i posar en valor la idea de bé comú. Per parlar-nos de Cultura Comunitària avui ha vingut a Fenòmens Naturals Santi Eizaguirre.

En el darrer any, hem notat com la temperatura augmentava significativament. També som enmig d’una sequera que està durant tres anys. Ens trobem en mig d’un canvi climàtic, un canvi a gran escala i a llarg termini en els patrons meteorològics i en la temperatura mitjana del planeta. Durant la seva història el nostre planeta ha sofert nombrosos canvis climàtics; tots, a causa de fenòmens naturals com ara les variacions en els paràmetres orbitals de la Terra, l’impacte de meteorits, vulcanisme de gran magnitud o canvis en la circulació oceànica, entre d’altres. En l’actualitat no hi ha dubte que som en un altre canvi climàtic, però aquesta vegada l’agent impulsor és la humanitat, com a conseqüència de la crema indiscriminada de combustibles fòssils, que ha fet incrementar l’efecte d’hivernacle. I, després de l’Àrtic i l’Antàrtida, la zona més afectada és la Mediterrània. A Catalunya sabem que els increments de temperatura estan generant impactes dràstics: esdeveniments climàtics extrems, alteracions als ecosistemes i amenaces per a l'agricultura i la salut humana. En elaborar el resum climàtic de l'any 2022, al Servei de Meteorologia van tenir un problema: l'anomalia tèrmica de l'any (el que puja per damunt de la de referència) va superar els 2ºC, el límit esperat i habitual de l'eix d'ordenades, que van haver d'ampliar. Aquesta dada, amb la provisional de 2023 indica que estem en una altra era climàtica a la que ens haurem d'acostumar. Per parlar de canvi climàtic avui tenim a Montserrat Busto, climatòloga del Servei Meteorològic de Catalunya. Havia vingut al febrer per explicar-nos qui era Eduard Fontseré i Riba. Ara ens parla de la seva feina quotidiana sobre el clima.

Nuestra salud y la del planeta están íntimamente relacionadas y, por tanto, si queremos preservar nuestra vida, debemos empezar por garantizar la vida del planeta. La esperanza de vida de España es una de las más altas del mundo, pero no se trata de vivir más, sino garantizar una vida saludable. En el siglo XIX y principios del XX, las enfermedades prevalentes eran las infecto-contagiosas. Hoy predominan las enfermedades crónicas: cáncer, cardiovasculares, diabetes, obesidad... totalmente relacionadas con nuestros hábitos de vida y de consumo, que provocan a su vez la emergencia climática. Nuestro modelo de consumo y movilidad favorece el calentamiento global de los ecosistemas por los gases de efecto invernadero, producidos por la quema de combustibles fósiles, pero también por la explotación del suelo, la eliminación de bosques y la cría intensiva de ganado. Para garantizar nuestra salud y la del planeta, es imprescindible revertir nuestro modelo de consumo, transporte y alimentación; modificar las fuentes de energía y la forma en que nos alimentamos. Sustituir productos animales por productos vegetales, que son más saludables y tienen menor impacto climático, redundará en la reducción de estas enfermedades crónicas así como el deterioro de los ecosistemas por una menor contaminación, calentamiento y deforestación, que han estado fuertemente relacionados con el surgimiento de nuevos virus. Para hablar de esto, hoy tenemos con nosotros el epidemiólogo Carlos Alberto González Svatetz, epidemiólogo emérito de l'Institut Català d'Oncologia.

Les directrius actuals de l’OMS estableixen que les concentracions mitjanes anuals de PM2,5 no han de superar els 5 µg/m3. Ara bé, a Europa només el 2% de la població viu en zones on es respecta el límit. És a dir, el 98% de les persones vivim en zones contaminades per partícules fines molt perjudicials per a la salut. En el rànking de ciutats i zones urbanes elaborat per ISGlobal, a l’àrea metropolitana de Barcelona ha millorat la mitjana anual de la concentració de PM2,5, però som els 6ns en la de NO2. La concentració de PM2,5 causa a l’àrea metropolitana de Barcelona, més de 2.200 les PM2,5. I 1.500, el NO2. Sense incloure milions de casos de malalties no directament mortals, però associades a discapacitats, hospitalitzacions o altres efectes sobre la salut. Segons els experts, una de les tres fites que cal assolir és el convenciment social per anar cap a la transició de mobilitat. Avui tenim amb nosaltres una persona que s’hi ha implicat en fer una ciutat més sana en impulsar la transició en la mobilitat, deixar el cotxe per impulsar la bicicleta, a Marta Masats, implicada en la Plataforma que defensa el carril de la Via Augusta de Barcelona. Més informació: <fenomensnaturals.net>

Enguany Ràdio Farró a través de Fenòmens Naturals hem participat per primera vegada en la 28ena Setmana de la Ciència que se celebra a Catalunya. Hem fet un programa especial per dissabte 11 de novembre d’11 a 13h a la terrassa de Vil·la Urània, per conèixer quina ciència es commemora el 2023. En aquest programa hi trobareu els següents continguts: 1. El centenari del naixement del bioquímic lleidatà Joan Oró. Pilar Aguirre entrevista a Mercè Piqueras. 2. Cecilia Payne y Reysa Bernson, astrònomes. Consol Rovira i Eva Vives, del programa Dones a les ones, entrevisten Helena Ubach. 3. El centenari de la visita que Albert Einstein va fer fa a Barcelona. Quima Parra entrevista a Antoni Roca-Rosell. 4. El 1823 va morir Edward Jenner, la primera persona en desenvolupar la vacuna de la verola. Cristina Junyent entrevista Pasqual Bernat. 5. El 1923 es va descobrir l’efecte Compton. Raúl G. Duarte entrevista Javier Argüello Luengo, de l’ICFO 6. A proposta de la FAO, 2023 ha estat declarat l’Any Internacional del Mill. Aprofitem l’ocasió i parlem d’agricultura i canvi climàtic a Catalunya. Goretti Mas entrevista a Robert Savé Ha conduit el programa Cristina Junyent i, Raúl Gallegos Duarte ha s’ha encarregat de la taula de so. La ciència d’avui representa la inversió pública de demà. Enric Prat de la Riba. Més informació: <fenomensnaturals.net>

Molt a prop de casa teva hi ha una joia patrimonial, i no ho saps. Com descobrir-la? Avui proposem fer unes ejades pels carrers dels nostres barris per descobrir-hi tresors arquitectònics que sovint ens en desapercebuts. Durant molts mesos Jaume d’Oleza ha anat publicant una secció en què ens descrivia i dibuixava alguna de les moltes cases esplèndides que tenim al districte de Sarrià-Sant Gervasi. Ara s’ha fet una selecció en el llibre: ejades arquitectòniques per Sarrià, Sant Gervasi i Vallvidrera, editat pel periòdic El Jardí de Sarrià Sant Gervasi. És una proposta per ejar pels carrers dels barris de Sarrià, Sant Gervasi i Vallvidrera amb una mirada diferent a l’habitual. Observant els edificis que ens envolten i descobrir-hi arquitectura, peces d’interès patrimonial que embelleixen el nostre paisatge quotidià. Més informació: fenomensnaturals.net

Hem at l’estiu i la tardor més calorosos mai enregistrats. Cada any, cada mes supera l’anterior. Els fenòmens climàtics extrems són més freqüents i la biodiversitat està en risc. I tot és fruit de les accions humanes, que hem alterat l’equilibri natural del planeta a un ritme alarmant. António Guterres, secretari general de l’ONU: «La humanitat ha obert les portes de l’infern» Un dels principals factors que contribueixen a l’emergència climàtica és l’ús excessiu d’energies fòssils com el carbó, el petroli i el gas natural per satisfer les nostres necessitats energètiques. Aquesta dependència de combustibles contaminants ha augmentat les emissions de gasos d’efecte hivernacle, com el diòxid de carboni (CO2), que atrapen el calor a l’atmosfera i causen l’escalfament global. Però potser no tot està perdut. Els humans també tenim la capacitat de fer canvis significatius per mitigar l’impacte de l’emergència climàtica. Avui tenim a Ignasi Casanova, professor de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Fa classes de geoquímica ambiental i de ciències planetàries. Els darrers anys ha centrat la seva recerca en estudis de captura i emmagatzematge de CO2.

Ser dona a Barcelona durant las segona meitat del segle 19 volia dir ser ciutadà de segona. Malgrat l'opressió a què estaven sotmeses, algunes es van rebel·lar i van lluitar per la millora de les condicions socials. Una lluitadora va ser Dolors Aleu. Dolors Aleu i Riera va néixer en una família de la burgesia barcelonina. Va treure profit de la seva posició privilegiada i es va convertir en la primera dona a aconseguir un doctorat i exercir la medicina a Espanya. En la seva tesi va utilitzar els arguments mèdics bé per criticar l'ús d'una peça femenina: la cotilla. Per parlar de Dolors Aleu hem convidat a Sara Fajula, llicenciada en Història contemporània per la UB i Màster Interuniversitari en Història de la Ciència a la UAB i doctorada en Història de la Ciència per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb una tesi en història de la medicina i història de gènere: «Centres de Planificació Familiar a Barcelona (1977-1983)», que també té forma de llibre des del 2021. Més informació: fenomensnaturals.net

Aprovechamos el paso por Barcelona de Antonio Lazcano-Araújo, biólogo mexicano especializado en biología evolutiva y en el origen de la vida, profesor de la UNAM, para hablar de los orígenes de la vida y de la célula eucariota. Antonio Lazcano-Araújo, el científico mexicano con mayor número de publicaciones en las revistas Science y Nature, nos contará su aportación al estudio del origen de la vida a partir de una materia no viva. Durante más de 35 años ha estudiado el origen y la evolución temprana de la vida por medio del análisis de secuencias de genes y genomas. Antonio Lazcano sostiene que en 1953 hubo tres hechos memorables para la ciencia: el descubrimiento de la doble hélice por Watson y Crick, el experimento de Stanley Miller y que murió Stalin. Lo dice con conocimiento de causa, tiene el extraño privilegio de haber conocido a Lyssenko. Más información: fenomensnaturals.net

Per atendre les demandes de les classes socials més necessitades de protecció i per evitar que les persones humils caiguessin en mans d'usurers van sorgir el Monts de Pietat (de l'italià Monte di Pietà) establiments benèfics que atorgaven préstecs gratuïts sense interès o amb un interès mòdic, garantits amb joies i robes. El primer va ser creat el 1462 a Perusa (Itàlia). A partir del segle XVI floriren els monts de pietat a Itàlia i els Països Baixos. Les principals institucions d'aquest tipus als Països Catalans van ser el Mont de Pietat de Nostra Senyora de l'Esperança, de Barcelona, al segle XVIII. Al segle XIX, la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona i la de València. Actualment han aconseguit sobreviure gràcies al fet d'unir-se amb caixes d'estalvi. Per conèixer com funcionava aquesta institució a Barcelona, parlarem amb Montserrat Carbonell Esteller, professora titular d’història de l’economia a la Facultat d’Economia i Empresa a la Universitat de Barcelona, i membre docent i investigador de l’Institut Interuniversitari d’Estudis de Dones i Gènere. Estudia la història de les dones relacionada amb l’economia; és a dir, com les dones se les van empescar per sobreviure en condicions difícils. Més informació: fenomensnaturals.net

Avui parlarem d’aigua. En concret d’una organització no governamental que es dedica a facilitar l’accés a l’aigua de poblacions rurals africanes de Burkina Faso, l’antic Alt Volta, a qui el president Thomas Sankara va canviar l’antic nom colonial francès per anomenar-la “la terra dels homes íntegres”. L’ONG Aigua per al Sahel, fundada l’any 1991, diu a la seva web que no té personal remunerat, ni despeses d’infraestructura istrativa. Destina pràcticament el 100% dels fons recollits a la cooperació amb Burkina Faso, un país del Sahel. Amb els fons fa 30 anys que financen cooperatives i associacions rurals protagonistes e diversos projectes hidràulics, que fan pous amb personal propi local. També organitzen activitats a Catalunya per a sensibilitzar a les persones sobre la realitat de la vida quotidiana als pobles del Sahel. Per parlar del projecte, avui entrevistem Montserrat Vallmitjana, biòloga que va fer de professora de secundària fins que es va jubilar. I que va tenir també una vida paral·lela, a la revista Ciència i perquè va organitzar xerrades d’actualització per a mestres de secundària des de la secció d’Ensenyament de la Societat Catalana de Biologia, una filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Més informació: <fenomensnaturals.net>

Avui entrevistem la professora Marina Mir per parlar de la pedagoga Angeleta Ferrer i Sensat. Va néixer a Barcelona el 1904. La filla de Rosa Sensat, ajudava la mare a l’escola nocturna per a adults. Després va estudiar magisteri i es va llicenciar en ciències naturals. Aquesta formació li va fer adonar-se que «l'aprenentatge de l'assignatura de ciències naturals no té com a finalitat només l'adquisició de coneixements, sinó que també ha de contribuir al desenvolupament de la personalitat per formar individus equilibrats, sensibles i conscients». Durant la revolució pedagògica de la República va tenir l’oportunitat de posar en pràctica les seves idees en participar el 1932 en el projecte de creació de l'Institut Escola del Parc, el primer centre d'ensenyament mitjà de la Generalitat. Acabada la guerra va ser desposseïda de la seva càtedra i desterrada a Madrid, en obtenir la primera posició en repetir les oposicions, va poder tornar a Catalunya, on va aplicar les seves idees discretament. Tot i jubilada, mai no va de deixar d’estar en e amb el món de l'ensenyament i es va dedicar sobretot a la formació del professorat. Diu Marina Mir: «L’Angeleta Ferrer em va “adoptar” intel·lectualment parlant. Em va ajudar molt i vam tenir una relació professional molt estreta. » I afegeix: «Cal recuperar la figura d’Àngels Ferrer, perquè tot aquell art que comunicava derivava, de fet, del seu domini d’allò que volia mostrar als alumnes. La seva formació era polifacètica, però la científica era molt solvent. Potser com a mestra li podia donar avantatge aquella manera de fer ciència al seu temps, que avui ja no s’estila: una ciència més humanista que no abocada als resultats productius.»