Fenòmens naturals a Ràdio Farró 175k47

El arte ha tenido a lo largo de la historia las más diversas motivaciones y los más diversos propósitos, y muchos y diferentes efectos; aunque no siempre los propósitos y los efectos concuerden. En cualquier caso, el arte pasa por nuestra retina y nuestro cerebro. ¿Qué hace que una colección de trazos y pigmentos produzca una experiencia estética? ¿Cómo desde las propiedades físicas de una tabla o un lienzo se llega al alma de una persona? Para explorar la neurociencia escondida en la pintura nos acompaña Fernando Giráldez, que acaba de publicar el libro «Un neurocientífico en el museo del Prado», en Paidós. Más información: <fenomensnaturals.net>

Determinades decisions tècniques són controvertides, com ara les centrals nuclears, els residus radioactius, determinats productes de la indústria química, les línies elèctriques de molt alta tensió, les antenes telefòniques prop de les cases, la contaminació produïda pels motors de combustió, els parcs eòlics marítims, la construcció d’autopistes o la gestió de zones protegides. Perquè són situacions on no només entren en joc qüestions tècniques, sinó també judicis de valor en què juga un paper important l’avaluació moral. I, en totes elles, cal avaluar el risc tecnològic i prendre decisions públiques per afrontar-lo. Per parlar de riscos, de percepcions, de probabilitats relacionades i de democràcia deliberativa, ens acompanya el químic Manel Pau.

La Fira Exporecerca Jove és una iniciativa que impulsa la recerca juvenil a nivell internacional. Més que una fira científica, és un espai de creativitat i innovació, on joves d’entre 12 i 19 anys presenten les seves investigacions de manera original. Cada any, durant quatre dies de finals de l’hivern, el Campus La Salle es transforma en un escenari ple d’energia on participants de tot el món exposen els seus projectes, i comparteixen coneixement amb el públic. Per conèixer el què, qui i el com d’Exporecerca Jove parlarem amb Gerard Gascón, Sara López León o Sergi Pujol Rigol. Més informació: fenomensnaturals.net

La irrupció de la intel·ligència artificial (IA) en el món del periodisme ha generat un debat intens sobre el futur d’aquesta disciplina. Mentre que alguns temen que l’automatització i les eines d’IA puguin substituir el treball dels periodistes, d’altres sostenen que aquestes tecnologies poden ser aliades per millorar la qualitat i l’eficiència de la informació. En aquest context, és essencial explorar com la IA pot transformar els processos de recerca, redacció i distribució de notícies, així com la seva relació amb la transparència, les dades obertes i els drets digitals. La transparència en l’ús de la IA i l’accés a dades obertes poden potenciar la confiança del públic, mentre que el respecte pels drets digitals garantirà que aquesta evolució no comprometi la privadesa ni la llibertat d’expressió. En última instància, l’equilibri entre innovació tecnològica i ètica periodística serà clau per mantenir la integritat del periodisme com a pilar de la democràcia. Parlem amb Karma Peiró. Més informació: <fenomensnaturals.net>.

Els romans van arribar a Catalunya al segle III aC, en la seva guerra contra els cartaginesos. I van acabar formant-hi la Hispània Citerior. Tarraco, l'actual Tarragona, es va convertir en una de les ciutats més importants de l’imperi i va ser la capital de la província. Van construir impressionants infraestructures, aqüeductes, carreteres i amfiteatres, que encara avui podem irar. La societat local es va transformar, amb noves tècniques agrícoles, sistemes legals i una cultura que va deixar una empremta duradora. La nostra llengua, bona part del nostre dret i les restes arqueològiques són testimoni del nostre at dins de l'Imperi Romà. Com va anar i on podem veure les seves restes? Ens ho explica Marta Prevosti i Monclús, investigadora sènior de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica i vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Catalans. Més informació: <fenomensnaturals.net>.

Les algues són organismes aquàtics essencials que, a més de ser una font important de productivitat i biodiversitat, serveixen com a indicadors clau de la qualitat de l'aigua. La seva presència i abundància reflecteixen les condicions ambientals d'un ecosistema aquàtic, proporcionant informació valuosa sobre la contaminació i l'estat de salut de l'entorn. Algunes algues poden produir substàncies tòxiques, però altres poden ser utilitzades per monitoritzar la qualitat de l'aigua, ja que són un reflex dels factors que influeixen en el seu creixement i les implicacions d'aquestes observacions per a la conservació dels ecosistemes aquàtics. Per conèixer com les algunes ens poden indicar la qualitat de l’aigua, ens acompanya Jaume Cambra, biòleg i apicultor, avui jubilat de la UB, a qui vam tenir fa just un mes. Més informació: <fenomensnaturals.net>.

Les plantes són les veritables arquitectes de la natura, ja que tenen un paper fonamental en la creació, estabilització i sosteniment dels ecosistemes. Mitjançant la fotosíntesi, generen oxigen i aliment, a més de formar la base de les cadenes tròfiques, crear hàbitats per a diverses espècies i regular el clima. Les seves arrels ajuden a prevenir l'erosió i, al mateix temps, el seu paper en el cicle dels nutrients assegura la fertilitat del sòl. Així, les plantes són imprescindibles per mantenir la biodiversitat i sostenir la vida terrestre. La seva estratègia vital és diferent a la dels animals. El seu creixement modular, amb segments repetitius com arrels, tiges i fulles, els permet adaptar-se millor a les condicions ambientals. Com que no es poden moure, les plantes utilitzen recursos físics com espines i químics com verins o toxines per defensar-se dels depredadors. A la vegada, per atraure pol·linitzadors, moltes plantes emeten perfums o secreten nèctar, establint relacions simbiòtiques que afavoreixen la seva reproducció. Per conèixer el món de les plantes, tenim amb nosaltres a Pere Puigdomènech, físic i biòleg, especialista en la genètica de plantes. Més informació: fenomensnaturals.net

Les abelles són un element essencial en els nostres ecosistemes i en la nostra agricultura. A través de la seva feina de pol·linització, contribueixen a la producció de nombrosos aliments que consumim diàriament. Però darrere d'aquesta tasca imprescindible, hi ha un món fascinant i complex que sovint desconeixem. Són pol·linitzadores essencials per l'equilibri i la producció d’aliments. Però, com s’organitzen i com es comuniquen? Què sabem sobre el seu cicle de vida i la manera com produeixen mel? Quin paper juga l'apicultor per a mantenir la salut de les colònies. I, en el context actual, com es veu afectada la seva supervivència pel canvi climàtic i quins riscos afronten? Per conèixer el món de les abelles i els reptes que afronta l’apicultura, ens acompanya Jaume Cambra, biòleg i apicultor, avui jubilat de la UB, però no de l’apicultura. Més informació: <fenomensnaturals.net>

Les biblioteques recol·lecten, preserven, organitzen i difonen coneixement. Els seus objectius són proporcionar accés a informació (llibres, revistes, documents digitals), facilitar recursos per a l'educació i l'aprenentatge, fomentar la cultura i el desenvolupament comunitari amb programes i activitats, i preservar el patrimoni històric i cultural per al futur. A Barcelona ciutat, les biblioteques tenen una certa especialització. Per exemple, la biblioteca de la Sagrada Família està especialitzada en ciència; la de Fort Pienc, en disseny; la de Canyelles, a les ciències forenses; la de Vilapicina i Torre Llobeta, als horts urbans, i a de Vallvidrera, la única biblioteca de Barcelona ubicada al Parc de Collserola, té un fons integrat per documents sobre natura, desenvolupament sostenible, ecologia, literatura de natura. Com a complement, ofereix préstec de llavors. Perquè ens expliqui les activitats que fan a la biblioteca de Collserola-Josep Miracle, tenim amb nosaltres a la seva directora, Núria Flò. Més informació: fenomensnaturals.net

Els coloms missatgers són una raça de coloms domèstics especialment entrenats per a la tasca de transmetre missatges a llargues distàncies. El seu sistema de navegació és increïblement precís, i es basa en un conjunt de capacitats que els permeten orientar-se i tornar al seu lloc d'origen, fins i tot des de llocs molt allunyats. Els coloms utilitzen referències visuals, com ara el sol, el camp magnètic terrestre i els paisatges que veuen des del cel, per poder identificar el seu camí de retorn. En el at, aquests coloms es van utilitzar àmpliament per la comunicació, especialment en temps de guerra, quan els mitjans de comunicació tradicionals estaven inaccessibles o eren massa perillosos. Per exemple, durant la Primera Guerra Mundial, els coloms missatgers van ser essencials per transmetre missatges urgents entre les línies de front. Un dels més famosos va ser un colom anomenat Cher Ami, que va aconseguir salvar nombroses vides tot portant un missatge crucial malgrat les ferides greus que va patir. Per conèixer la fantàstica vida dels coloms missatgers, ens acompanya Pau Guzmán, Graduat en Biologia Ambiental amb menció en Biologia Vegetal, de l’equip de Comunicació del CREAF. Més informació: fenomensnaturals.net

Barcelona és una ciutat mediterrània, en què els terrats dels edificis representen un 67% de la superfície total de cobertes de la ciutat. Les cobertes verdes són una de les mesures que formen part de l’arquitectura respectuosa amb el medi ambient i comporten una solució constructiva que pot aportar diferents beneficis als edificis: millores tèrmiques, acústiques, i la gestió de les aigües pluvials. Promouen la biodiversitat urbana, ajuden a mitigar la contaminació atmosfèrica, a emmagatzemar l’aigua de pluja i beneficien la refrigeració durant els mesos càlids. En el cas d’algunes construccions poden arribar a afavorir la disminució del consum d’energia elèctrica i són compatibles amb els sistemes de captació d’energia fotovoltaica. A la ciutat, milloren els efectes illa de calor, ajuden al manteniment de certa biodiversitat i poden convertir-se en elements paisatgístics, alhora que creen nous espais de convivència de qualitat dins l’entorn urbà. A més, aquests espais poden esdevenir espais d’estada i de cohesió social als edificis per al gaudi comunitari i benestar de les persones. Per parlar-nos de cobertes vegetals ens acompanya Montserrat Bosch, professora titular d’Universitat a la UPC. Més informació: fenomensnaturals.net

Els barris són, especialment si tenen molts anys, nuclis amb unes antigues tradicions i arrels històriques, però sotmesos, també a la inevitable i necessària evolució i adaptació que els nous temps i situacions imposen. Els canvis demogràfics, no només generacionals, sinó els que molts dels nous veïns i veïnes —alguns d’ells de cultures, països i poders adquisitius diferents— i els estils de vida que aporten, poden incidir en els nostres carrers i places i en moltes d’aquestes activitats i/o reivindicacions veïnals que s’hi desenvolupen. Aquest fragment, extret del pròleg del llibre Barris i carrers de Sarrià, Sant Gervasi i Vallvidrera, reflecteix la interrelació entre la història i la geografia del districte. Jesús Mestre, autor del llibre, ens trasllada als orígens mil·lenaris del barri de Sarrià, vinculats als andalusins que habitaven més enllà del Llobregat; aborda qüestions tan fascinants com la falsa llegenda urbana que presenta la Via Augusta com a continuació d’una antiga via romana, i ens explica com les travesseres de Les Corts i Gràcia es prolonguen més enllà dels límits de Barcelona, connectant la ciutat amb el seu entorn metropolità. Hi trobarem imatges antigues i modernes, de Laia Melero. Més informació: https://www.fenomensnaturals.net/barris-i-carrers-de-sarria-sant-gervasi-amb-jesus-mestre/

El Delta del Llobregat és una de les zones humides més importants de Catalunya i de la península, situada a 9 km de la plaça de Catalunya de Barcelona. Format per la desembocadura del riu Llobregat al Mediterrani, el delta acull un ecosistema ric i divers, on aiguamolls, llacunes, dunes i espais agrícoles creen hàbitats únics per a una gran varietat de flora i fauna. És especialment conegut com a lloc de pas, refugi i nidificació per a nombroses espècies d’aus migratòries, cosa que el converteix en un punt clau per a l'observació d'aus i per a la conservació de la biodiversitat. El Delta del Llobregat és un espai natural protegit, que inclou diverses reserves i parcs naturals que busquen equilibrar la conservació dels recursos naturals amb l'ús sostenible del territori. Aquest equilibri és essencial per preservar la funció del delta com a pulmó verd de l'àrea metropolitana, com també per mantenir el seu paper crucial en la regulació climàtica, la biodiversitat i els recursos hídrics. Tot i la seva importància ecològica, el Delta del Llobregat està sotmès a una pressió intensa a causa de la seva proximitat a zones urbanes i industrials, com també a infraestructures importants com l'aeroport de Barcelona i el port. Aquesta situació genera reptes per a la seva preservació, ja que l'impacte humà posa en risc els ecosistemes sensibles de la zona i provoca problemes de degradació ambiental. A més, l’escalfament global i l’augment del nivell del mar suposen una amenaça addicional per a l'estabilitat del delta a llarg termini. Per parlar de la situació del Delta del Llobregat ens acompanya Robert Savé, investigador estat a l’IRTA, l’Institut de Recerca Agroalimentària. Més informació a <fenòmensnaturals.net>

Les papallones simbolitzen la transformació, el renaixement i la llibertat. Representen la bellesa efímera i la fugacitat de la vida; per això en moltes cultures se les veuen com a missatgeres espirituals. A nivell ecològic, són indicadors de la salut dels ecosistemes, ja que la seva presència reflecteix la qualitat ambiental. Combinant la seva fragilitat i la seva capacitat de renovació, ens recorden la bellesa i la vulnerabilitat del món natural. Els espais metropolitans sovint ocupen una posició intermèdia entre el teixit urbà metropolità i els grans espais naturals; acullen biodiversitat i tenen un gran valor socioambiental. L'Observatori metropolità de papallones (mBMS) i l'Observatori de papallones urbanes (uBMS) demanen voluntaris ciutadans per conèixer les papallones d’aquests espais i trobar estratègies que en millorin l’abundància i diversitat, i la qualitat ambiental. Per conèixer les papallones urbanes i metropolitanes tenim amb nosaltres a Pau Guzmán, biòleg de l’equip de Comunicació del CREAF. Més informació: fenomensnaturals.net

La saviesa popular i la tradició oral han cristal·litzat, al llarg dels segles, en un corpus de refranys i frases fetes que reflecteixen la nostra memòria col·lectiva, el caràcter del país i la vitalitat de la llengua catalana. Els refranys i les dites populars han tingut un pes decisiu en la configuració de la nostra cultura: són exposicions, en forma de sentència, d’una idea, de la qual en traspua un ensenyament en referència a temes tan diversos com el temps, la feina i, evidentment, les malalties i els remeis de salut. Sabem però, què tenen de cert i de fals els seus ensenyaments? Fins a quin punt l’experiència i la saviesa popular ha estat contradita o refermada per la biomedicina? Per esbrinar-ho han vingut a parlar amb nosaltres Júlia Benito i Joan Duran, de la Unitat de Comunicació i Mecenatge de l’IDIBELL. Ens explicaran el seu projecte Cura’t en salut, que va guanyar un ajut Joan Oró de la FCRi (Fundació Catalana per a la REcerca) i el premi de divulgació de la SCB (Societat Catalana de Biologia, una filial de l''IEC). Més informació: fenomensnaturals.net

t el segle XIX i principis del XX una sèrie d’accions promogudes pel moviment higienista van transformar Barcelona de ciutat insalubre en una ciutat molt més sana. Si ens situem a principis del segle XVIII, la ciutat emmurallada tenia una alta densitat de població. Per això, eren valorats els espais verds que es podien tenir prop la muralla: horts i zones agrícoles, el camí de ronda… A partir de 1830, la revolució industrial va comportar una explosió urbana, industrial i econòmica, a moltes fàbriques tèxtils bàsicament, es van instal·lar dintre muralla. L’augment demogràfic associat, empitjorava la situació. En aquestes condicions, el metge i higienista Pere Monlau va promoure l'enderrocament de les muralles medievals de Barcelona, un moviment conegut com «Abajo las murallas». Segons Monlau, era crucial per millorar la ventilació de la ciutat, reduir el risc de malalties. La destrucció de les muralles va donar pas al Pla Cerdà, que va dissenyar l'Eixample de Barcelona amb amplis carrers i quadrícules que milloraven la ventilació i la qualitat de vida. Tampoc no van oblidar el subsol i es va construir també el clavegueram, segons el projecte de Pere Garcia Fària. Per millorar les condicions de vida dels barcelonins, Salvador Andreu va emprendre una campanya per crear espais d'oci a Collserola, a la muntanya. Per explicar-nos com es va recórrer el camí amb aquesta visió comuna de progrés i benestar de la població, que va donar lloc a una Barcelona més funcional i habitable està amb nosaltres Jesús Mestre Campi, doctor en història i editor. Més informació: fenomensnaturals.net

Des dels seus orígens històrics, la fortuna de Barcelona ha estat estretament lligada a la seva ubicació geogràfica privilegiada i als recursos naturals que l'envolten. La posició costanera de la ciutat ha jugat un paper crucial en el seu desenvolupament, proporcionant-li accés al comerç marítim i convertint-la en un important centre comercial i cultural al llarg dels segles. Al seu torn, la íntima relació entre els habitants de Barcelona i el seu entorn natural, incloent-hi terres fèrtils, rius i aqüífers, ha donat forma a la seva identitat urbana i ha estat fonamental per al seu creixement i prosperitat. Aquesta connexió profunda amb la terra i el subsol ha dotat a Barcelona d'una base sòlida per a la seva evolució històrica i el seu desenvolupament com a una de les grans ciutats del Mediterrani. A Barcelona, una ciutat amb una rica història que coexisteix amb el seu creixement modern, es poden observar importants transformacions en certes característiques de la seva configuració urbana i en l'organització de l'espai públic. Des de fa un segle, la utilització del subsol s'ha convertit en una realitat comuna en la vida urbana. Aquesta infraestructura oculta té rellevància en qüestions que afecten a tota la comunitat. Hi trobem infraestructures públiques: aigua neta i aigua bruta, electricitat i internet, refugis en temps de guerra… I també infraestructures particulars, com ara soterranis, magatzems, pàrquings, gimnasos, habitatges… Però, mentre que en la superfície hi ha una atenció especial a la composició urbana, en el subsol el desordre formal i funcional no a el mateix. Per parlar d’urbanisme subterrani tenim amb nosaltres a l'arquitecte Rosina Vinyes. Més informació: <fenomensnaturals.net>

El substrat geològic sobre el qual s'assenten les ciutats juga un paper crucial en el seu desenvolupament i estabilitat. Influeix directament en l'estabilitat de la ciutat i alhora, condiciona la topografia, amb les elevacions, les pendents i les variacions del terreny, la qual cosa incideix en la manera com s'urbanitza l'espai i es construeixen els edificis. Barcelona s'assenta sobre un substrat geològic divers que afecta la seva arquitectura i desenvolupament urbà. La plana de Barcelona, des del massís de Collserola fins al mar Mediterrani, va afavorir la planificació i construcció d'infraestructures. I la seva ubicació estratègica, prop de la costa i en llocs amb accés a recursos naturals, com l'aigua dolça i terres fèrtils van ser determinants per al desenvolupament dels primers assentaments humans a la zona de Barcelona. Per parlar de la morfologia de Barcelona, tenim amb nosaltres a Mariona Losantos. Més informació: fenomensnaturals.net

A l'Àsia central hi ha la conca interior del mar d'Aral. Està situada entre el Kazakhstan al nord i l'Uzbekistan al sud. Ara bé, allà on hi havia el 4t llac més gran del món, ja no hi ha res que es pugui dir MAR. La conca està ocupada pel desert. A partir de la dècada de 1960, el desviament dels rius Amu Darya i Sir Darya per a regar terres agrícoles, va provocar una sequera massiva del mar, amb impactes ambientals, econòmics i socials greus per a la regió. La disminució del mar d'Aral ha conduït a la destrucció d'ecosistemes, problemes de salut pública i la desaparició d'indústries pesqueres locals. Els esforços per restaurar-lo, no han tingut gaire retorn: els seus nivells d'aigua segueixen sent molt baixos. El dessecament agreuja més els efectes del canvi climàtic a la regió, com ara l'augment de temperatures i la reducció de la humitat, la qual cosa impacta negativament en els ecosistemes locals i la població. I al seu torn, la dessecació del mar d’Aral implica l'emissió de milions de tones de carboni a l'atmosfera. Per aixòs’ha convertit en el laboratori viu més gran del món. Per parlar-nos d’aquesta recerca tenim amb nosaltres a Núria Catalán i Rafael Marcè, científics especialitzats en el cicle del carboni i la seva implicació en el canvi climàtic, que van anar d’expedició al Kazakhstan per recollir mostres, viatge que va quedar enregistrat al documental Memòries d’un mar, sota la mirada de la biòloga i realitzadora audiovisual Laura Carrau. Més informació: <fenomensnaturals.net>

En els vessants fèrtils dels rius del Pròxim Orient, a les terres que més tard serien conegudes com el Creixent Fèrtil, fa uns 12.000 anys, es va posar en marxa una transformació silenciosa que canviaria la història de la humanitat. Durant els mil·lennis previs, en l’etapa més llarga de la nostra història, els humans havien viscut com caçadors-recol·lectors, seguint els cicles de la natura, cercant aliments i refugi. Just després de la darrera glaciació, amb el canvi climàtic natural d’aleshores, va canviar la forma amb què els humans interactuaven amb la natura. Es van seleccionar llavors de blat, ordi i lleguminoses per ser plantades i cultivades. Al mateix temps, animals salvatges es van tornar més dòcils sota càlculs humans i es van convertir en bestiar que pasturava al costat dels camps. Aproximadament al mateix temps, a les ribes del Huáng Hé (riu Groc) i Yangtsé (riu Blau), en el territori de l’actual Xina ancestral, els primers agricultors van cultivar melca (sorgo) i al SE asiàtic, arròs. Pocs mil·lennis més tard, a els valls de Tehuacán a Mesoamèrica es van començar a cultivar blat de moro i mongeta. I les patates als Andes. Així, de manera independent, va irrompre el neolític a tres continents. El neolític, una època de canvi irreversiblement lligada al sòl i el seus fruits. La transició de societats caçadores-recol·lectores a agrícoles, amb la domesticació de plantes i animals, va comportar la sedentarització. I va anar associada també a l'ús de la ceràmica i eines de pedra polida. L’etapa va marcar un canvi fonamental en la història de la humanitat, establint les bases de la civilització moderna. Aquesta transició no només va transformar la forma de viure de l'home, sinó que va obrir la porta a una nova era d'organització social, tecnològica i cultural en la història humana. Del Creixent Fèrtil, el neolític es va estendre, els nous pagesos es van distribuir fins a colonitzar pràcticament tot el planeta, canviant el comportament dels antics habitants de cada indret. A la península Ibèrica, les proves arqueològiques indiquen que la transició al Neolític va tenir lloc ara fa aproximadament fa uns 8.000 anys. L'aparició de comunitats agrícoles i la domesticació d’animals va tenir lloc de manera gradual i va ser influïda per factors climàtics, geogràfics i culturals. Per explicar-nos com van ser els primers grups de ramaders a al península Ibèrica tenim amb nosaltres a Alejandro Sierra. Més informació: <fenomensnaturals.net>