El paper de les dones en la tecnologia i la societat 2783x

Les dones s’han mantingut aparentment allunyades de l’evolució tecnològica, quan sembla evident que van ser subjectes molt actius en l’etapa en què, per a la supervivència de l’espècie sobre la terra, homes i dones van haver d’aguditzar l’enginy per a vèncer un mitjà hostil i ple de dificultats. Van polir pedres per a obtenir plantes i arrels per alimentar-se; per tractar les pells per abrigar-se. Van elaborar recipients de fang, que després van coure, per fer la feina més fàcil i millorar les condicions de vida. Van emprar telers per teixir roba per vestits; el molí per a moldre el gra i poder fer pa; el martell per construir mobles. Les paraules teler, martell o forja no pertanyien pas al llenguatge d’especialistes, formaven part del saber popular. No va succeir el mateix amb màquines i equips industrials desenvolupats més recentment. La mecànica va començar a fer servir el seu propi llenguatge: biela, engranatge, èmbol... Després va venir l’electricitat que no només feia servir un llenguatge cada cop més esotèric, sinó que feia servir conceptes cada cop més abstractes. No es podien veure ni el corrent elèctric, ni el voltatge, ni tampoc les càrregues negatives anomenades electrons. Òbviament tot el grup social veia els resultats i se’n va aprofitar: viatjaven en tren, s’il·luminaven amb bombetes incandescents, més endavant van parlar per telèfon... Però el coneixement dels artefactes era cada cop menor. Les locomotores, la producció d’electricitat o les centrals telefòniques estaven en mans d’especialistes, que parlaven llenguatges cada cop més inintel·ligibles, només per a iniciats. I es va començar a crear aquesta relació gairebé màgica entre la tècnica i dones i homes que no pertanyien a aquesta branca del saber. El coneixement tecnològic va deixar de ser un element més de la cultura popular per ar a ser patrimoni de pocs i, en conseqüència, font de poder i objecte de cobdícia. Per reflexionar sobre les raons d’aquest procés parlem amb la tercera dona enginyera de Catalunya, Laura Tremosa. uq3h