Santa Mònica Ràdio f6j6j

Conversa entre teixits. En els episodis de podcast de TRAMA es busca cristal·litzar en paraules el que explorem a través d'encarnar diverses pràctiques artístiques i pensar a través del crear alguna cosa juntes. En el capítol anterior vam abordar el tema de com decidim brodar una gran tela blanca, com va néixer la imatge d'una sirena i de quina forma aquesta imatge ens va fer parlar de cures, feminisme i salut mental. També, amb la psicòloga Dina Agra com a convidada, vam conversar sobre els gestos simbòlics associats al teixit i a la paraula. Brodar és una tasca associada amb reparar, també amb el temps. En el següent episodi ens fem preguntes sobre el temps, els cicles i la paraula “procés”. Com gestionem el temps? Quines percepcions tenim d'ell quan parlem i fem alguna cosa amb les mans? Què significa quan ens diuen que hem de confiar en el procés? També, en el marc de l'exposició "Utopia Rambles", parlarem de com ha estat el nostre diàleg intern per mantenir un laboratori comunitari en el context del centre d'art, fent-nos preguntes sobre l'horitzontalitat i la presa de decisions en projectes de llarg termini.

La recent divulgació d’eines de generació de text o imatges a través d’intel·ligència artificial ha desencadenat automàticament un gran debat sobre quins haurien de ser, o podrien arribar a ser, els usos d’aquesta nova tecnologia. Al capdavall, les noves destreses que la intel·ligència artificial demostra no són només computacionals o mecàniques, sinó sobretot cognitives, imaginatives i creatives. El Gremi de Digitalització del Santa Mònica s’interessa per les preguntes que aquesta nova tecnologia obre en el camp de l’art, i per parlar-ne ha convidat a les filòsofes Alejandra López Gabrielidis i Toni Navarro, amb qui s’ha discutit sobre la imaginació de les màquines i la datificació dels cossos. El programa de ràdio coincideix amb l’activació d’un mosaic virtual a través de Twitch, un collage col·laboratiu en temps real inspirat per Utopia Rambles.

Dormir és la no acció, és el contrari de l’esdeveniment i del canvi, per això, a priori, la son sembla poc fructífera com a argument literari o artístic. Però així i tot, hi ha força obres, tant en la literatura, les arts visuals i les arts performatives que tenen com a motiu principal la son i altres temes que s’hi relacionen. En aquest segon capítol de Tantes nits sense dormir comentem algunes d’aquestes peces, i comptem també amb el testimoni d’algunes artistes que en la seva pràctica han abordat aquestes qüestions. * Amb la participació de Raquel Coll Juncosa i Mario Santamaría. Amb extractes d’àudio de la lectura del llibre d’Otessa Moshfeng Mi año de descanso y relajación (Alfaguara, 2019), del vídeo Chris Burden Documented Projects 71 - 74 (https://vimeo.com/29168858#t=552) i del vídeo Marta Minujín,del Museo Reina Sofía MNCARS (https://www.youtube.com/watch?v=xe1PJyXNNd0). Amb referències a The maybe, de Tilda Swinton (MoMA, 2013), Bed piece, de Chris Burden (Charles Eames Venice Beach California Gallery, 1972), Sleep, de Chajana denHarder (Corcoran Gallery of Art, 2012), Fer temps i arribar tard, de Raquel Coll Juncosa, Isabel Domingo Martorell, Laia Gimeno, Natalia Lazaro Prevost, Victor Pérez-Pallarès Setó, Adriana Prexigueiro, Mònica Ruiz Revuelta, Anna Vilamú, Júlia Zapata Llargués i Huaqian Zhang (Sala d’Art Jove i Línia 1 de Metro de Barcelona, 2022), i a les obres en curs Autoreply i 23/7, de Mario Santamaría. Amb fragments de la versió de Yo La Tengo del tema musical “In My Little Corner of The World”, de Lee Pockriss i Bob Hilliard, interpretada originàriament per Anita Bryant. Coordinació general de Matias Rossi. * Aquest projecte ha comptat amb el de les Beques Barcelona Crea 2021 de l'Ajuntament de Barcelona.

Concert en format de conferència sònica de Xavi Lloses, amb presentació de Miquel Jordà. Partint d’una sèrie de collages de locucions extretes de documentals, ràdios, telenotícies i pel·lícules, es construeix un fil argumental al voltant de les diferents repercussions tangibles i intangibles de la vibració sonora i la música. Des dels principis físics més elementals fins trencar la barrera del so, ant per les harmonies de les esferes, etc... Reflexions sobre què i com escoltem, i els possibles significats i valors que atorguem a allò que anomenem música. Un trajecte al·lucinant a través d’hipnòtics i curiosos paisatges sonors entrellaçats amb les últimes músiques destil·lades del laboratori de Xavi Lloses. Podem deixar de mirar, però no podem evitar d’escoltar.

La transició permanent com a conquesta d’una realitat ideal. El risc més gran de la utopia és la seva realització plena com a sistema estable. Convertida en ordre, la utopia pot esdevenir un límit en sí mateixa. Solament mitjançant la revolució permanent, convertit en un estadi de transició perpètua, l’ideal utòpic pot sobreviure a les seves pròpies contradiccions. La liminalitat, entesa com a concentració de múltiples possibilitats latents, es revela, per tant, com l’estadi utòpic idoni. Amb Morena Bellini i Oscar Abril Ascaso, 2 dels 44 participants de l'exposició "Utopia Rambles".

La Rambla és la gent que la eja, la gent que la mou i que la converteix en el seu escenari. Per això conversarem amb Clive Booth sobre els personatges i les accions artístiques que han transitat la Rambla, com ell mateix des que l’any 1979 va arribar a Barcelona. També podrem sentir el testimoni de l’artista navarrès Abel Azcona, que va triar La Rambla per a algunes de les seves accions més radicals, i tocarem temes com l’ús de l’espai públic, el turisme, l’economia i el patrimoni intemporal.

En detriment d’una concepció del son com una funció vital i natural del cos, en les últimes dècades ha anat emergint una forma pragmàtica de concebre el son, desvinculant-lo de la idea de necessitat, i entenent-lo com quelcom que pot ser regulat i instrumentalitzat, especialment en benefici de dinàmiques de productivitat, rendiment i optimització. En aquest primer capítol de Tantes nits sense dormir abordem la qüestió de la manca de son i de la seva relació amb el rendiment i la mercantilització de la vida d’una manera constel·lativa, a partir de referències teòriques i socieconòmiques, de fets històrics i d’anècdotes. * Amb referències i cites bibliogràfiques de textos d’Alexei Penzin, Jonathan Crary, Plató i Marx, i a l’article de Jaime González “Nootrópicos: las "drogas inteligentes" de moda en Silicon Valley” (BBC Mundo, 2015, així com a diferents apps per al monitorage i la millora del son. Amb fragments dels temes musicals Otra noche sin dormir, de Rosendo y Barricada, Death Bed (Coffee for Your Head), de Powfu ft. beababoobee, Godzilla, d’Eminem ft. Juice WRLD i Goodnight Moon, de Shivaree. Coordinació general de Matias Rossi. * Aquest projecte ha comptat amb el de les Beques Barcelona Crea 2021 de l'Ajuntament de Barcelona.

A partir de l'experiment fet per Georges Perec el 1974, publicat com Temptatives d'esgotar un lloc parisenc, el Gremi d'Espais proposa una temptativa d'esgotar un lloc rambler. A partir de situar la gravació del pòdcast a l'Espai Mòniques i utilitzar-lo a manera de cabina radiofònica i d'aparador a les Rambles, s'activarà l'acció d'una observació situada conduïda per Anna Solanilla i Pedro Bennaton. El focus d'aquesta sessió de ràdio, l'observació situada, girarà a l'entorn de l'experimentació que plegats estan desenvolupant els components del gremi en residència. A partir de l'observació situada i implicant-hi els vianants de les Rambles volem fer un pòdcast etnogràfic i a temps real. Per fer el pòdcast sobre la temptativa d'esgotar un lloc rambler, s'instal·laran micròfons a l'Espai Mòniques i altaveus a la terrassa perquè els vianants puguin sentir el que s'està gravant. El Gremi d'Espais té interès a incidir, delicadament, en els aspectes formals, de disposició espacial de l'enregistrament del pòdcast. És a dir, com incidir en la dramatúrgia del pòdcast des de l'espai i compartir la seva investigació sobre estratègies per a l'observació i percepció urbana.

TRAMA és un laboratori d'aprenentatge comunitari dissenyat amb l'objectiu de proposar vies lúdiques i transversals per a la reflexió crítica sobre els problemes que estan en joc a nivell local. En col·laboració amb Fundació Surt, s'ha conformat un grup de dones que treballen a través de l'art temis que els travessen, com la migració i la violència masclista. El grup s'ha reunit una vegada per setmana iniciant a finals del mes de març, explorant diversos mitjans d'expressió artística com la fotografia, el vídeo, l'escriptura i el dibuix. Recentment es troba explorant en l'art del teixit, dedicant temps a aprofundir en aquest mitjà a través de conèixer la metodologia d'altres artistes i també ensenyant-nos entre nosaltres mateixes des de la nostra íntima relació entre aigua i fil. En els episodis de podcast de TRAMA, es busca cristal·litzar en paraules el que explorem a través de les nostres mans i el nostre cos. En aquest cas parlarem d'aquelles converses que sorgeixen entre teixits, aquests temes recurrents que parlem quan estem concentrades a brodar en conjunt, quan les nostres mans es troben ocupades.

La reiteració com a desig i temor Una llar és un retorn. Un espai, emocional i sovint físic, construït mitjançant accions, emocionals i sovint físiques, reiterades en el temps. Una llar és el desig de reincidir en el que ja es coneix: tornar a acariciar el mateix cos, tornar a refugiar-se sota el mateix sostre. Una llar és una freqüència. No pot haver-hi llar sense repetició. Però, què és la repetició? Per què ens encisa i ens atemoreix? Quan és seguretat i quan és abisme? En aquest nou programa dels Dijous de Ràdio, parlarem en directe de la repetició des de perspectives tan diverses com el llenguatge, la política, la música i la psicologia, entre altres. Amb Oriol Rosell.

Lectures radiofòniques amb Antònia Folguera, Siri, Alexa i Google Home. "Error de lectura" és un podcast amb quatre veus convidades, una d'humana i tres artificials. Les quatre locutores llegiran textos, entrades de wikipedia, poemes, refranys anuncis i missatges d'spam.

Aquest episodi parteix d'un taller on cada participant té l'experiència d'elaborar un fanzín sonor o càpsula d'àudio i s'introdueix i explora cap a altres formats com el paisatge sonor, podcast o fanzín radiofònic. Després del taller, com a final, enregistrem el podcast on podrem donar compte de l'ocorregut a més de mostrar una part de les nostres composicions i tenir una emissió creada de manera col·lectiva dins de la programació de Podcast del Santa Mónica.

Si heu vist un hort sabreu que la natura és generosa i ens regala, a cada estació, l'aliment que necessitem. Als supermercats hi ha tal abundància de productes i a un preu tan baix que és molt difícil detectar i valorar les implicacions que hi ha al darrere de cada tria que hi fem. També sabem que es llença molt menjar i que això té enormes conseqüències mediambientals i socials. Les campanyes anti malbaratament posen l'èmfasi en el consumidor final i la seva responsabilitat i poc sabem, per exemple, de les relacions de poder existents al llarg de la cadena agroalimentària o de les polítiques que afavoreixen l'agroindústria en detriment de la pagesia. Tampoc es parla massa de les desigualtats de classe i la resta de components interseccionals que incideixen a l'accés a l'aliment i el seu tractament. Des d'aquesta visió d'aparent abundància, està clar que estem davant d'un problema sistèmic. Perquè es llença menjar? Parlem de logística, consciència, estètica o política? Quina és la nostra responsabilitat i com l'abordem sense rendir-nos a l’eco-ansietat? I perquè parlem d'això a un centre d'art? En aquest podcast aprofundirem sobre l'aprofitament alimentari com a eina d'emancipació i com podem fer valer el nostre poder a l'hora d’incidir al sistema alimentari actual. Ho farem mentre mengem tot parlant de cures, sostenibilitat i comunitat(s). Episodi a càrrec del Gremi de Gastronomia del Santa Mònica Amb la participació de Marta Solans, membre de Cuchara, i Chiara Monterotti, membre de SomLaclau i Espigadoras.

Al segon episodi de la temporada de Santa Mònica Ràdio, parlarem de la idea del cos com a llar amb alguns protagonistes de l'actual proposta expositiva, com les ballarines del Col·lectiu FREE’T –Alba Vicario, Laia Roset i Maria Mora– que presenten la performance-concert Domesticus al Santa Mònica el proper dimecres 18/11. Amb elles ens preguntarem què significa habitar el cos, i sobre les metàfores que s'han generat per parlar de la casa. I, en directe, ens acompanyarà el creador de software, músic i performer Carlos Carbonell, artista resident al Santa Mònica, amb qui qüestionarem el lloc i la imatge del cos digital a través de les seves experiències en intel·ligència artificial.

Per a què serveix un podcast? Coneixerem com els equipaments culturals utilitzen els podcasts ja sigui com a part dels seus programes, com a un format de creació artística o com una eina de difusió. En aquest programa en directe parlarem amb la ràdio d'un museu, Ràdio Web Macba; amb el podcast d'un equipament dedicat a les arts escèniques, el Mercat de les Flors; amb una biblioteca amb un fons documental immens, la Biblioteca de Catalunya; i amb la direcció de Santa Mònica, més que per donar resposta a la pregunta "Per a què serveix un podcast?", per saber com aquestes institucions culturals el fan servir.

Conversa amb Lorenza Soto, Gais Positius, Daniel Gasol, Bailando para Resistir, Sindihogar, RegularizacionYa i Sindicat Alt Maresme, al voltant de la pandèmia com a relat persistent i la covid-19 com a esdeveniment històric, l'autogestió de la/es història/es, de la salut i del saber al relat de la pandèmia, possibles imaginaris oberts durant el context pandèmic, el seu estat actual, a més dels possibles canvis en la dialèctica entre règim local i hegemonia mundial. Comptarem amb intervencions sonores especials a càrrec de Marisa Peréz, Magna D'Angello i Fito Conesa.

El Gremi de Gastronomia es despulla al capítol final del podcast per fer balanç del que ha donat de si la nostra temporada com a residents del Santa Mònica. Us convidem a participar a la conversa, berenar amb nosaltres, fer balanç i compartir somnis i esperances de futur. Podeu portar algun pot per endur-vos ferments de l’Arxiu Viu i si us ve de gust, alguna cosa per picar o brindar. A càrrec del gremi de gastronomia i socialització del Santa Mònica (Natalia Carminati, Sonia Gómez Villar, Marta Solans i Carolina Zerpa).

Un podcast d'entrevistes amb persones que treballen…  Una sèrie de podcast on xerrarem i reflexionarem amb les persones que treballen al Santa Mònica sobre els seus llocs de treball i sobre alguna cosa que ens travessa a tots i a totes, el treball. Aquest segon capítol el protagonitzarà part del personal de sala del Santa Mònica; Sol Abejón, antiga informadora, i Elisabeth Bertolín i Àngel Monlleó, actuals coordinadors d'aquest grup de treballadors i treballadores del centre. Qui són aquells i aquelles que medien entre el coneixement i els públics? A càrrec de Carlos Clemente, artista resident de l’àmbit d’edició experimental.

Radiar un berenar, aliments a un museu, menjar en peri-pandèmia, les forces de la vida i la mort expressades a través de la fermentació. Parlarem de tot això i més mentre compartim el berenar-sopar. Et fem lloc a taula? A càrrec de: Marta i Caro (Cuchara), artistes residents en l'àmbit de Gastronomia del Santa Mònica; featuring Arantza Begueria, antropòloga de l'alimentació

En esta session dos participantes de la investigación sobre una Rambla gentrificada y deshabitada a través de la escritura transversal Fer Forats leen ficciones que intentan rehabitar y visionar una Rambla llena de vecinos y vecinas dialogantes. Entre cada texto teatralizado reproducimos canciones que rinden homenaje a este espacio tan especial. Entre ellos: Rumba de Barcelona de Manu Chao La rambla de Quimet La negra flor de Radio Futura Han tancat la Rambla de Jaume Sisa Han Gitana Hechizera de Peret Lectoras: Christina Schultz y Aida González Escritores: Christina Schultz, Aida González, Mar Merino, Diego Ballestrini y Ricardo Cardenas