Històries d'Hostafrancs 701t5u

En un barri obrer i industrial com era l’Hostafrancs de final del segle XIX i començament del XX van sorgir una gran quantitat d’entitats, cooperatives i associacions que donaven sortida a noves inquietuds polítiques i socials. Eren entitats que impulsaven noves formes d’economia i que fossin més favorables per la classe treballadora. Era el moment d’eclosió de les cooperatives de consum.

Celestina Vigneaux fou una pedagoga relacionada amb els moviments de renovació pedagògica de començament del segle XX. Va ser la iniciadora de les cantines escolars, els primers menjadors d’escola a Catalunya. La primera la va crear l’any 1906 al barri d’Hostafrancs, a una escola ubicada al carrer de Sarrià, que és l’actual carrer Rector Triadó. Abans d’instal·lar-se al barri havia viscut a Madrid on es va vincular a la Institución Libre de Enseñanza, que proposava superar el model d’escola tradicional. Era la mare del filòleg Joan Coromines.

Les escoles dels darrers anys del segle XIX i primers anys el segle XX van ser el terreny on es van confrontar ideològicament dos models educatius. Un, impulsat pel moviment obrerista, i l’altre organitzat per l’Església catòlica al servei dels sectors més conservadors de la societat. Eren anys on les condicions de vida al barri eren penoses per a la major part dels veïns. En acabar el segle XIX hi havia molta diversitat d’escoles privades, impulsades en molts casos per lliurepensadors, republicans i sectors obreristes, sobretot d’ideologia anarquista.

L’escola pública que hi havia al barri d’Hostafrancs abans de la Guerra Civil està documentada en el llibre ‘Les escoles fins a 1939 a Sants, Hostafrancs i la Bordeta. Llums i foscors’, publicat pel Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta. L’impuls a la construcció d’escoles municipals durant la industrialització del segle XIX ha deixat empremta al barri d’Hostafrancs. El 1856 l’Ajuntament de Barcelona accepta l’oferiment del propietari de l’hostal de Creu Coberta i li lloga unes dependències per ubicar, entre d’altres serveis, l’escola que el barri reclamava.

La Festa Major d’Hostafrancs es va començar a celebrar el 1857 amb motiu del trasllat de la imatge del Sant Àngel Custodi a l’església parroquial que s’acabava de construir al barri. En els primers anys els actes més destacats eren els balls tradicionals i els focs artificials. També es feien representacions teatrals que recordaven batalles històriques o històries de bandolers. Quan la plaça d’Espanya encara no estava urbanitzada s’hi instal·lava l’envelat de la Festa Major d’Hostafrancs. En les primeres dècades del segle XX al barri hi havia moltes entitats culturals que competien cada Festa Major per organitzar els millors balls i amb les millors orquestres.

Tres dies abans que el Comitè Olímpic Internacional proclamés que Barcelona seria la seu dels Jocs Olímpics de 1992, el grup terrorista ETA va cometre un atemptat terrorista a la plaça d’Espanya. Era el 14 d’octubre de 1986. Els terroristes van fer esclatar un cotxe bomba davant les dependències de la Policia que estaven on ara hi ha l’hotel Catalonia Plaza. L’explosió va agafar de ple un agent de policia, que va morir. 18 persones van resultar ferides. Amb aquell atemptat ETA va iniciar una campanya sagnant a Barcelona.

L’escorxador municipal va marcar decisivament l’ambient d’Hostafrancs i també lògicament de la Nova Esquerra de l'Eixample, durant gairebé tot el segle XX. Cap instal·lació o equipament ha condicionat tant l’activitat i la vida del nostre barri. Generava molèsties i problemes però també era font d'activitat econòmica. L'any 1982, després d'una important mobilització veïnal, els terrenys de l'antic escorxador van començar a ser el parc que coneixem ara i un pulmó importantíssim per aquesta part de la ciutat.

La història d'Hostafrancs no s'entén sense un espai al voltant de va girar durant dècades la vida de centenars de famílies d'aquesta zona de la ciutat. Era el lloc de feina, un lloc on es feia també vida social, aquella que els era permesa als treballadors de la fàbrica, una de les indústries més importants de l'Estat i d'Europa en el sector tèxtil, des de mitjan del segle XIX i fins a molt avançat ja el segle XX. Estem parlant - òbviament- de l'Espanya Industrial, el gran complex industrial que Matíes Muntades va aixecar en la frontera entre els municipis de Barcelona i de Sants... i que, aviat va ar a formar part de la ciutat de Barcelona com tot el barri d'Hostafrancs.

El 10 d’octubre de 1986 tres atracadors van assaltar l’oficina del Banc de Sabadell al número 80 de la Creu Coberta, davant del mercat d’Hostafrancs. La ràpida arribada de la policia va fer que retinguessin empleats i clients durant deu hores.

El juny de 1976 els veïns de l’assecador de pells de Béjar-Sant Nicolau van mobilitzar-se per posar fi a un niu de pudors i mosques que els havia fet malviure durant 24 anys. Conversa amb JOSEP MARIA CARBÓ