Els homes clàssics 6a4u14

Fischer-Dieskau va ser, sense cap mena de dubte, un dels més grans liederistes de tota la història, i per assolir l'èxit en aquest repertori va comptar amb la col·laboració d'un pianista acompanyant de luxe, l'anglès Gerald Moore.

Dietrich Fischer-Dieskau va mostrar sempre un gran interès per col·laborar amb compositors contemporanis, cosa que el va portar a establir una relació professional molt intensa amb l'anglès Benjamin Britten. En aquest capítol, us descobrim les obres que Britten va concebre per a la veu del baríton alemany.

En aquest capítol et proposem descobrir una de les interpretacions més aclamades del baríton Dietrich Fischer-Dieskau. Ens referim a les "Escenes del Faust de Goethe", de Robert Schumann.

Fischer-Dieskau va esdevenir una referència en molts dels rols i obres que va interpretar, com és el cas de "Das Lied von der Erde" (La cançó de la terra) de Mahler. Des de la seva interpretació del cicle, és habitual que la part original, concebuda per a una contralt, sigui interpretada precisament per un baríton.

Aquesta setmana, "Els homes clàssics" volen celebrar el centenari del naixement d'una de les veus més llegendàries de la història, la del baríton alemany Dietrich Fischer-Dieskau. El cantant va tenir una vida de pel·lícula, i en aquest capítol la pots conèixer.

Tota una setmana dedicada al compositor Erik Satie, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

La influència d'Erik Satie va anar molt més enllà de França, ja que algunes de les seves obres han estat determinants per a compositors tan llunyans a ell com John Cage i Philip Glass. No et perdis aquest capítol amb les influències de Satie en compositors del segle XX.

En aquest capítol, ens fixarem en com Satie i les seves idees, que molts consideraven totalment boges, van ser la inspiració dels compositors sos que volien proposar un llenguatge nou per lluitar contra el wagnerisme.

En aquest capítol, els Homes Clàssics fan un repàs de les composicions més importants de l'excèntric catàleg d'Erik Satie.

Erik Satie rebutjava la música de Richard Wagner i això el va portar a compondre allunyant-se de la grandiositat wagneriana per crear obres amb molt pocs recursos. Però com crea aquesta estètica tan associada a l'impressionisme francès? Els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran, ho analitzen.

Aquesta setmana la dediquem a un compositor inclassificable, el francès Erik Satie. Ell mateix s'anomenava "fonometrògraf", i algunes de les seves composicions són autèntiques icones de la música sa. Però qui va ser realment Erik Satie? Els Homes Clàssics, Albert Galceran i Pedro Pardo, t'ho expliquen al llarg d'aquesta setmana.

Una setmana dedicada íntegrament al pare de la música clàssica txeca, Bedrich Smetana, que ara pots escoltar resumida.

Smetana va morir completament sord, però també fent un gir molt més íntim en les seves composicions, obres que en aquest capítol serveixen d'inspiració per a Pedro Pardo i Albert Galceran, els Homes Clàssics.

Smetana va seguir l'estel creatiu de Wagner i Liszt en el sentit de la llibertat creativa que van abanderar els membres de la Nova Escola Alemanya; però aquesta llibertat la va posar al servei de la identitat txeca i va crear obres com l'òpera "La núvia venuda".

"Má vlast" (La meva pàtria), és la composició més cèlebre de Smetana. La va anar creant de manera progressiva, entre els anys 1874 i 1879, i hi trobem la influència de compositors com Franz Liszt o Richard Wagner. En aquest capítol, els Homes Clàssics, Albert Galceran i Pedro Pardo, us ho volen demostrar.

A causa dels anys en què Smetana va haver d'exiliar-se del seu país, el seu sentiment nacionalista es va veure accentuat, i això va quedar palès en la seva obra, que, progressivament, cada cop era més nacionalista. Els Homes Clàssics t'expliquen l'evolució en l'estètica musical de Smetana.

Aquesta setmana "Els homes clàssics" us proposen descobrir la vida i les obres del compositor Bedrich Smetana, per això ens traslladarem fins a la República Txeca per endinsar-nos en el meravellós univers d'un músic que va créixer parlant alemany, però que va voler aprendre el txec quan ja era adult per poder reivindicar-lo i utilitzar-lo en les seves obres.

Tota una setmana dedicada a les obres de Txaikovski, més enllà de les seves simfonies, resumida en gairebé una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Txaikovski no va ser aliè a les noves tendències musicals del segle XIX i també va compondre poemes simfònics. Els coneixerem, juntament amb algunes suites orquestrals, amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

A Txaikovski no li va importar compondre grans obres orquestrals fetes expressament per a ocasions especials, tot i saber que només s'interpretarien una vegada. Tot i això, aquestes obres porten el segell de qualitat del compositor rus i les coneixerem amb "Els homes clàssics".