España
iVoox Podcast & radio
Descargar app gratis
Podcast
2 Diàlegs Cicle pensament contemporani al Cèntric 5z1l40
11
63
Vivim temps d’incertesa. Sovint tenim la sensació que el món que habitem s’està acabant i que hem de recuperar una normalitat que ja no serà la que coneixíem –però que tampoc hem estat capaços de definir- i que, alhora, és la responsable de la situació actual. Hem viscut moments extraordinaris que ens han mostrat les nostres febleses i les nostres vulnerabilitats. Com afrontem aquest nou panorama des de la reconstrucció individual i col·lectiva? Hem après alguna cosa de tot aquest temps? Com podem reconstruir una existència que ens permeti habitar el món sense malmetre els recursos? Cada dia es fa més evident la necessitat de trobar-nos i poder pensar col·lectivament, sortir dels entorns privats i tancats per cercar espais de reflexió conjunta, compartir diferents visions, comprendre la realitat, explicar-nos què ens està ant i com podem abordar noves perspectives que ens permetin viure tot construint un present i un futur... El cicle Diàlegs retorna amb noves temàtiques i noves veus, amb l’objectiu de seguir abordant noves perspectives per comprendre la realitat que ens envolta i desenvoluparà entre els mesos d'octubre i març al Cèntric Espai Cultural. Seguint la mateixa dinàmica de l’edició anterior, els Diàlegs s’estructuren en tres eixos temàtics. Albert Lladó, Rubén Martínez (La Hidra Cooperativa) i Rosa Ribas tornen a assumir la coordinació del cicle que, en aquesta ocasió, posarà el focus en els dilemes de la filosofia, l’activisme i la literatura. Sota la premissa Com pensem la por perquè la por no pensi per nosaltres?, Albert Lladó ens convidarà a reflexionar en clau filosòfica sobre la por com a eina de dominació que ens aïlla i ens despolititza. L’eix coordinat per Rubén Martínez porta per títol Sense dissens no és la meva revolució, en el qual, des de l’òptica de l’activisme, analitzarà la tendència a amagar la dissidència sota el pretext d’un consens necessari per generar unitat. I de la mà de Rosa Ribas ens preguntarem I què fem amb la realitat?, tot analitzant com reflecteix la literatura contemporània la complexitat, vulnerabilitat i incertesa de l’època en què vivim. 1f23k
Vivim temps d’incertesa. Sovint tenim la sensació que el món que habitem s’està acabant i que hem de recuperar una normalitat que ja no serà la que coneixíem –però que tampoc hem estat capaços de definir- i que, alhora, és la responsable de la situació actual.
Hem viscut moments extraordinaris que ens han mostrat les nostres febleses i les nostres vulnerabilitats. Com afrontem aquest nou panorama des de la reconstrucció individual i col·lectiva? Hem après alguna cosa de tot aquest temps? Com podem reconstruir una existència que ens permeti habitar el món sense malmetre els recursos?
Cada dia es fa més evident la necessitat de trobar-nos i poder pensar col·lectivament, sortir dels entorns privats i tancats per cercar espais de reflexió conjunta, compartir diferents visions, comprendre la realitat, explicar-nos què ens està ant i com podem abordar noves perspectives que ens permetin viure tot construint un present i un futur...
El cicle Diàlegs retorna amb noves temàtiques i noves veus, amb l’objectiu de seguir abordant noves perspectives per comprendre la realitat que ens envolta i desenvoluparà entre els mesos d'octubre i març al Cèntric Espai Cultural.
Seguint la mateixa dinàmica de l’edició anterior, els Diàlegs s’estructuren en tres eixos temàtics. Albert Lladó, Rubén Martínez (La Hidra Cooperativa) i Rosa Ribas tornen a assumir la coordinació del cicle que, en aquesta ocasió, posarà el focus en els dilemes de la filosofia, l’activisme i la literatura.
Sota la premissa Com pensem la por perquè la por no pensi per nosaltres?, Albert Lladó ens convidarà a reflexionar en clau filosòfica sobre la por com a eina de dominació que ens aïlla i ens despolititza. L’eix coordinat per Rubén Martínez porta per títol Sense dissens no és la meva revolució, en el qual, des de l’òptica de l’activisme, analitzarà la tendència a amagar la dissidència sota el pretext d’un consens necessari per generar unitat. I de la mà de Rosa Ribas ens preguntarem I què fem amb la realitat?, tot analitzant com reflecteix la literatura contemporània la complexitat, vulnerabilitat i incertesa de l’època en què vivim.
Dilemes de l’igualitarisme, amb César Rendueles
Diàlegs cicle de pensament contemporani La meritocràcia promet dissenyar institucionalment un món més igualitari. La idea bàsica és que un ordre democràtic i just s'imposarà si tothom s'esforça i és prou emprenedor. Aquest marc, que encobreix una forma d'elitisme i que ha estat integrat en discursos sobre «la igualtat d'oportunitats», ha calat molt de temps entre dretes i esquerres. En aquesta sessió, analitzarem com aquest marc s'està ensorrant a gran velocitat i les possibilitats que obre aquest punt d'inflexió. César Rendueles és filòsof, sociòleg i assagista. És professor en el Departament de Teoria Sociològica de la Universidad Complutense de Madrid i investigador en l'Instituto de Filosofía del CSIC. És autor d'assajos com Sociofobia: El cambio político en la era de la utopía digital (Capitán Swing, 2013), Capitalismo canalla: Una historia personal del capitalismo a través de la literatura (Seix Barral, 2015) i En bruto. Una reivindicación del materialismo histórico (Catarata, 2016). En el seu últim llibre Contra la igualdad de oportunidades: Un panfleto igualitarista (Seix Barral, 2020), planteja un programa igualitarista contemporani amb propostes concretes.
01:30:04
Dilemes de la ferida, amb Laura Llevadot
És difícil sostreure’s tant a la temptació del victimisme com a la d’una història monumentalista de grans heroïnes, i també és complicat evitar pensar en una essència femenina constituïda i travessada per uns «patrons de dominació», en paraules de Simone de Beauvoir. Per això, l’autora analitza els riscos i les cruïlles a què s’enfronten els diferents discursos feministes d’un temps ençà. Més enllà de codis, prejudicis i dogmes, l’assaig estableix un il·lustrador mapa del feminisme contemporani, s’enfronta a les trampes d’un llenguatge heretat que ens impedeix pensar per compte propi i, finalment, ens impulsa a «desnaturalitzar» quant d’artificial i construït hi ha a la diferència sexual. Laura Llevadot és professora de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona, on coordina el màster de Pensament contemporani i tradició clàssica. Ha centrat la seva tasca investigadora en el pensament polític contemporani. Destaquen publicacions com Filosofías post-metafísicas. 20 años de filosofía sa contemporánea (2012) i Kierkegaard Throug Derrida (EUA, 2013). Dirigeix la col·lecció d’assaig «Pensament polític postfundacional», de l’editorial Gedisa, de la qual ha signat el volum Jacques Derrida: sobirania (2019).
01:15:23
Dilemes de l’ecologisme, amb Yayo Herrero
L'ecologisme està marcant l'agenda social i econòmica mundial, tot i que molts dels horitzons que s'estan projectant a les agendes polítiques són inviables físicament si es pretén satisfer les necessitats de tothom. Assumint la conjuntura real, l'ecologisme es debat sobre la necessitat de decréixer i, especialment, sobre com fer-ho. En aquesta sessió introduirem alguns dels dilemes clau de l'ecologisme sobre què vol dir realment decréixer i quins són els itineraris realment viables per fer-ho. Yayo Herrero és enginyera agrícola, antropòloga i un referent ecologista internacional. Actualment, és sòcia de la cooperativa Garua i membre d’Ecologistas en Acción i del Fòrum de Transicions. Alguns dels seus últim llibres en autoria col·lectiva són La gran encrucijada (Libros en Acción, 2016) i Canvi climàtic (Litera, 2019) i com autora ha escrit Ausencias y extravíos (Libros en Acción y Escritos Contextatarios, 2020) i Los cinco elementos (Els petits d'Arcàdia, 2022), i en tots reflexiona sobre la crisi ecosocial i fa propostes des d’una perspectiva ecofeminista, sent una de les veus més influents a escala internacional.
01:24:52
Dilemes de l’angoixa, amb Eloy Fernández Porta
L’autor ofereix un autoretrat trencat, un quadern on descriu sense embuts els símptomes i les intensitats d’un trastorn d’ansietat prolongat, i la seva fosca floració: les fases de desesperança, els episodis d’ira, les ideacions suïcides. Un individu que, en realitat, es dibuixa és un subjecte experimental –«vegem si aquesta altra píndola fa efecte»– els bioritmes, alterats fins al col·lapse, somatitzen la velocitat exaltada de la producció, la professió i el capital. La por apareix, aquí, com un símptoma i com una conseqüència de les formes de vida en un entorn, compartit, d’auto-explotació i d’exposició professional i afectiva. Eloy Fernández Porta és doctor en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra. És assagista i professor de teories de la cultura i d’art contemporani al Programa d’Estudis Hispànics i Europeus de la UPF i a la Barcelona School of Management. Entre les seves publicacions, destaquen els assaigs Afterpop (2010), Homo Sampler (2008), €®O$ (2010), Premi Anagrama d’Assaig; Emociónese así (2013), Premi Ciutat de Barcelona, i En la confidencia (2018), tots ells editats per Anagrama. És col·laborador de les revistes Rockdelux, Jot Down, A*Desk i Núvol. Foto: Irene Medina
01:19:30
La literatura com una forma d’estar al món, amb Isaac Rosa
Diàlegs cicle de pensament contemporani Per Isaac Rosa escriure és una forma d’estar al món, d’intervenir al món. Convençut del poder de les paraules, és molt conscient també de les seves conseqüències. És un autor molt polític que presenta en les seves novel·les situacions socials molt actuals i molt conflictives. De la seva darrera novel·la Lugar seguro, que molts han qualificat de profètica, fa, en les seves paraules, “un exercici pràctic d’imaginació política: mirar des de la novel·la a un possible futur i intentar que no sigui distòpic, que obri una possibilitat d’esperança, per petita que sigui”. És aquesta esperança la que fa que sigui valent la pena escriure. Què vols aconseguir amb la literatura, Isaac Rosa? Isaac Rosa (Sevilla, 1974) és autor de les novel·les ¡Otra maldita novela sobre la guerra civil!, El vano ayer (premis Ojo Crítico, Rómulo Gallegos i Andalucía de la Crítica); El país del miedo (Premi Fundación J. M. Lara), La mano invisible, La habitación oscura, Feliz final i Lugar seguro (Premi Biblioteca Breve 2022), així com del llibre de relats Tiza roja, varis guions de còmic i novel·les juvenils. Columnista de premsa, la seva obra ha estat traduïda a diferents idiomes i portada al cinema en tres ocasions. Foto: (c) Ivan Giménez - Seix Barral.
01:07:35
Altres mons son possibles, amb Ale Oseguera
La poeta, crítica literària i performer Ale Oseguera diu que s’inspira en la realitat per les seves obres, però alhora et que no n’hi ha una sola, de realitat, sinó infinites possibilitats, mons que succeeixen paral·lelament. “Jo no tinc tanta vida per a viure-ho tot, així que m’inspira la meva vida i també la dels altres”, diu. En les seves actuacions intenta que la gent connecti amb les històries dels seus textos a partir de les emocions i els sentiments. Escriu d’allò que l’emprenya, allò que li provoca ira, fàstic, repulsió. Escriure és intentar entendre. Què et mou actualment, Ale Oseguera? Ale Oseguera va néixer a Guadalajara, Mèxic, i viu a Barcelona des del 2006. És autora dels poemaris Tormenta de Tierra (2016) i Un hotel de cinco estrellas sobre un cementerio (2019) i de la novel·la Realidad en Mono (2020). Els seu textos, entre narrativa de ficció, poesia i articles periodístics, han estat inclosos en diverses antologies d'Espanya i Mèxic. Ha presentat el seu treball escènic-poètic en diversos esdeveniments i festivals. És cofundadora de l’agrupació Las Hermanas del Desorden. Des de 2013, es dedica a explorar les possibilitats escèniques de la poesia. El 2019 van publicar el disc de spokenword musicat “La Musa Suicida”. El 2021 va ser convidada com ponent i poeta a la Càtedra UNESCO: dones, desenvolupament i cultures. Actualment col·labora amb diferents publicacions com a crítica literària, posa la seva veu a audiollibres i realitza una recerca sobre literatures migrants a Espanya des de la teoria postcolonial. Des de 2019 presenta i coordina la secció de poesia del programa “Todos somos sospechosos” de Ràdio 3 (RNE). Foto: (c) Víctor Hondartzape
01:00:59
Dilemes de l’odi, amb Patricia Simón
Diàlegs cicle de pensament contemporani La incapacitat de les democràcies representatives per donar resposta a desafiaments com la pandèmia, la crisi del neoliberalisme, el canvi climàtic, la creixent desigualtat, els èxodes de migrants i refugiats, i la robotització del mercat laboral ha acabat convertint-los en una sèrie de pors que els partits populistes i d’extrema dreta han instrumentalitzat per imposar la seva agenda i els discursos d’odi. L’autora recull, des de la seva experiència, un conjunt de veus que exemplifiquen els principals temors de la societat contemporània, i ofereix una anàlisi de les raons que ens porten d’un món regit per la manipulació de la incertesa a un altre governat per la manipulació de les pors. Patricia Simón és llicenciada en Periodisme i experta en Relacions Internacionals. En un recorregut professional que l’ha portat a fer cobertures a més de 25 països, ha abordat qüestions diverses com la vulneració constant de les normes internacionals a les fronteres de Ceuta i Melilla, el conflicte colombià i palestí, així com els devastadors efectes de la pandèmia de la Covid-19. Els seus reportatges apareixen de forma regular a La Marea.
01:27:51
El triomf de la imaginació, amb Laura Fernández
Amb la premiadíssima novel·la La señora Potter no es exactamente Santa Claus (Literatura Random House, 2021), Laura Fernández reivindica el plaer de explicar i llegir històries, el poder de la ficció, de la imaginació enfrontada a una realitat limitada, avorrida, gris, obligatòria. Fernández que diu de si mateixa “Soc una psicòpata del narrar des de que jugava con ninos”, creu en la funció lúdica de l’escriptura i també de la lectura. La ficció és un refugi que ens aparta de la realitat, però que en el fons la copia constantment. La ficció ens porta a altres llocs, va més enllà de la realitat, i la fa universal. Amb Laura Fernández parlarem del poder de la ficció, de la necessitat que tenim els ésser humans dels mons imaginaris. I què fem amb la realitat, Laura Fernández? Laura Fernández (Terrassa, 1981) és autora de sis novel·les: Bienvenidos a Welcome (Elipsis 2008 /Literatura RandomHouse, 2019), Wendolin Kramer (Seix Barral, 2011), La Chica Zombie (Seix Barral, 2013), El Show de Grossman (Aristas Martínez, 2013), Connerland (Literatura Random House, 2017) i La señora Potter no es exactamente Santa Claus (Literatura Random House, 2021). Aquesta darrera obra ha estat distingida, entre d’altres, amb el Premio Ojo Crítico de Narrativa 2021, el Premi Finestres de Narrativa en Castellà 2021, a més d’una Menció Especial dels Premis Ciutat de Barcelona. La seva obra s’ha traduït al francès, italià y anglès. És també periodista, crítica literària i musical, i una aionada entrevistadora d’escriptors. Actualment escriu per El País, encara que ha col·laborat en una infinitat de medis en el at. En el at també va treballar a videoclub i va muntar una banda. Té dos fills i una pila de llibres de Philip K. Dick.
01:08:19
Dilemes de la por, amb Bernat Castany Prado
La por ens ennuvola la ment, ens roba el somni, ens aparta del món i ens fa egoistes. No és estrany que tants filòsofs ho hagin vist com el principal obstacle per assolir una bona vida bona, és a dir, plaent i alhora bondadosa. Seguint els quatre moments de la filosofia clàssica, Castany ens mostra com la por ens porta a exagerar les amenaces, menystenir les nostres resistències i confondre la nostra raó, arribant a fer-nos cruels, i de quina manera erosiona el llaç polític, tornant-nos desconfiats i solitaris, per llançar-nos, finalment, als braços dels traficants de la por, que prometen protegir-nos de les amenaces que ells mateixos exageren o provoquen. Bernat Castany Prado és escriptor i professor a la Universitat de Barcelona. És autor, entre altres llibres, dels assajos Literatura posnacional i Que nada se sabe. El escepticismo en la obra de Jorge Luis Borges, i dels poemaris Más fácil todavía y La divina comedia. Ha publicat nombrosos articles acadèmics sobre filosofia i literatura llatinoamericana. També col·labora habitualment en mitjans com El País, Zenda o Pliego Suelto Foto: Laura Rosal
01:24:48
A dues bandes, amb Álvaro Colomer
Obrim les sessions dedicades a la literatura amb el periodista i escriptor Álvaro Colomer, amb qui parlarem sobre com es relacionen aquestes dues facetes en la seva producció literària. Sobre si sent la professió de periodista com un agent contaminant, un enriquiment o una obligació de fidelitat. De les seves novel·les s’ha dit que “son sempre enganyosament pessimistes i dolorosament ancorades en fets reals” Així, per exemple, va viatjar a l’Irak per documentar la seva novel·la Aunque caminen por el valle de la muerte, en la que reconstrueix en clau de ficció un dels episodis més controvertits de la guerra de l’Irak: el paper de les tropes espanyoles a la batalla de Najaf silenciat pel Ministeri de Defensa. Periodista i escriptor. Fidelitat a la realitat i ficció. Com es fa això, Álvaro Colomer?
01:14:04
Dilemes del cooperativisme, amb Pau Llonch
El cooperativisme és un moviment de llarga tradició a Catalunya i avui en dia es presenta com una alternativa a l'economia hegemònica capitalista. De fet, des d'alguns governs s'està fent una aposta per a fomentar un canvi de matriu basada en l'economia social i solidària. En aquesta sessió introduirem una mirada afí amb el cooperativisme, però alhora crítica amb les posicions que tendeixen a tenir una fe acrítica en l'auge de l'economia social i solidària. Pau Llonch és economista i educador. Membre de la cooperativa educativa Versembrant SCCL i del Seminari d'Economia Crítica Taifa. Ha estat columnista a La Directa i col·laborador des de 2016 de El Matí de Catalunya Ràdio. El 2017 publica el llibre (co-autoria col·lectiva) “Sobiranies. Una proposta contra el capitalisme“ (Editorial EspaiFàbrica) .El 2020 publica “El rap a l’aula. Aprenentatges d’una revolució en marxa” (Rosa Sensat). La seva posició en la defensa del cooperativisme és la necessitat d’integrar un rol més sòlid de l’acció pública per a garantir planificació, utilitat general, fiscalització de la despesa i rendició de comptes.
01:25:10
Más de Cèntric Espai Cultural Ver más
Cicle: El nazisme i els camps nazis La Regidoria de Memòria Democràtica ha impulsat una recerca al voltant dels pratencs que van ser víctimes dels camps de concentració nazi. Els historiadors Tania González i Joan Montblanc han dut a terme la tasca d’identificar i documentar als pratencs que van ser víctimes del nazisme. Per tal d’emmarcar aquesta recerca, s’ha realitzat un cicle de xerrades al voltant del nazisme, els camps nazis i els deportats pratencs, Les conferències han estat conduïdes per especialistes en la matèria. L’activitat ha estat organitzada per la Regidoria de Memòria Democràtica i l’Arxiu Municipal, amb la col•laboració de la Diputació de Barcelona. Actualizado
III Dialegs Cicle de pensament contemporani El cicle Diàlegs respon a la necessitat de posar sobre la taula els grans reptes i preguntes del present, des d’una mirada contemporània. El cicle arriba a la seva tercera edició, consolidant-se com un espai de reflexió conjunta on compartir diferents visions de la realitat que ens envolta i cercar plegats i plegades noves perspectives de futur. En aquesta nova edició, els Diàlegs reflexionaran al voltant del concepte de “la mentida” en la societat actual. Ara més que mai, la idea d’allò que entenem com a “veritat” està en crisi. En el món contemporani, la qüestionabilitat d’aquest concepte s’erigeix com un mal sistèmic que, de manera trasversal, afecta totes les àrees del coneixement i les relacions humanes. Davant d’aquest panorama complex, ens calen eines per fer front al repte que planteja aquesta crisi de confiança, que deixa al descobert les nostres vulnerabilitats i febleses. Com ens afecta el recel generalitzat en la construcció del nostre pensament individual i col·lectiu? Com rebre amb cautela l’allau d’informacions i missatges que condicionen el nostre dia a dia? El Cèntric Espai Cultural acollirà entre els mesos de novembre i març la nova edició del cicle. De la mà de noves veus, reflexionarem al voltant d’aquest concepte de “la mentida” en la societat en què vivim, en un diàleg obert i crític on el públic també hi podrà intervenir com agent actiu del debat. Seguint la mateixa dinàmica de les edicions anteriors, els Diàlegs s’estructuren en tres eixos temàtics. Albert Lladó, Rubén Martínez (IDRA) i Rosa Ribas tornen a assumir la coordinació del cicle, que posarà el focus en els dilemes des de la filosofia, l’activisme i la literatura. Sota la premissa El contrari de la veritat és la mentida?, Albert Lladó ens convidarà a reflexionar en clau filosòfica sobre què es la veritat i en què podem creure quan tot sembla increïble. L’eix coordinat per Rubén Martínez porta per títol Ideologia. Què no sabem que sabem?, en el qual, des de l’òptica de l’activisme, indagarà sobre algunes ideologies que reprodueixen concepcions del món i dels nostres cossos que estan en plena disputa. I de la mà de Rosa Ribas ens aproximarem a la idea de que La ficció no és el contrari de la mentida, analitzant quina és la relació entre la veritat i la literatura de no ficció. Actualizado
Dialegs. El conflicte El cicle Diàlegs reflexiona sobre els grans reptes del present, des d’una mirada contemporània. Enguany arriba a la seva quarta edició, consolidat com un espai de reflexió conjunta on compartir diferents visions de la realitat que ens envolta i cercar plegats i plegades noves perspectives de futur. Seguint la mateixa dinàmica de les edicions anteriors, els Diàlegs s’estructuren en tres eixos temàtics. Albert Lladó, Rubén Martínez (IDRA) i Rosa Ribas tornen a assumir la coordinació del cicle, que posarà el focus en els dilemes des de la filosofia, l’activisme i la literatura. Cada temporada gira al voltant d’una temàtica comuna. Així, després de tenir com a fil conductor conceptes com la por o la mentida, en aquesta ocasió els Diàlegs reflexionaran al voltant del “conflicte”, en el sentit més ampli del terme. El conflicte, entès com a xoc, com a discordança, és inherent a les relacions humanes, i sovint és el motor de canvi que fa possible les transformacions socials, polítiques i culturals. En el món contemporani, però, aquesta virtut del conflicte com a oportunitat de desenvolupament i de creixement individual i col·lectiu queda entelada per la polarització que emanen els discursos d’odi, que generen posicions o individus adversaris, lluny de propiciar el diàleg reflexiu. Com abordar el conflicte sense caure en aquests paranys? Podem discernir, en un panorama complex com l’actual, escenaris o pràctiques de conflicte que ens enriqueixin com a societat? El Cèntric acollirà entre els mesos de novembre i març la nova edició del cicle. De la mà de noves veus, reflexionarem al voltant d’aquest concepte de “conflicte” en un diàleg obert i crític, on el públic també hi podrà intervenir com agent actiu del debat. Escenaris en conflicte és el títol de l’eix que comissaria Albert Lladó, que ens convidarà a reflexionar en clau filosòfica sobre per què, en el relat públic, sempre hi ha una apologia del consens, però no de l’acceptació de la dissidència. La línia coordinada per Rubén Martínez (IDRA), La política és conflicte, revisarà, des de l’òptica de l’activisme, algunes dimensions fonamentals que defineixen el món contemporani, com l’alimentació, el treball, les cures i la naturalesa. I, partint de la premissa de que conflicte i narració són inseparables, de la mà de Rosa Ribas analitzarem com aborden aquesta tensió diferents autors en les seves obres, en l’eix literari Escriure el conflicte-Escriure des del conflicte. Actualizado
Listas del creador Ver más
También te puede gustar Ver más
El racó de pensar David Fernàndez, l'activista i periodista, i el filòsof Xavier Antich reflexionen i es rebel·len contra la dictadura de l'actualitat Actualizado
Diàlegs cicle de pensament contemporani al Cèntric Vivim temps d’incertesa. Sovint tenim la sensació que el món que habitem s’està acabant i que hem de recuperar una normalitat que ja no serà la que coneixíem –però que tampoc hem estat capaços de definir- i que, alhora, és la responsable de la situació actual. Hem viscut moments extraordinaris que ens han mostrat les nostres febleses i les nostres vulnerabilitats. Com afrontem aquest nou panorama des de la reconstrucció individual i col·lectiva? Hem après alguna cosa de tot aquest temps? Com podem reconstruir una existència que ens permeti habitar el món sense malmetre els recursos? Cada dia es fa més evident la necessitat de trobar-nos i poder pensar col·lectivament, sortir dels entorns privats i tancats per cercar espais de reflexió conjunta, compartir diferents visions, comprendre la realitat, explicar-nos què ens està ant i com podem abordar noves perspectives que ens permetin viure tot construint un present i un futur... Fugint del catastrofisme, obrim un cicle de diàlegs a l’entorn de les principals preocupacions del món contemporani, que es desenvoluparà entre els mesos de febrer i maig al Cèntric Espai Cultural. Albert Lladó condueix un espai de pensament que, des de la reflexió, abordarà les nostres fragilitats i vulnerabilitats, però també el coratge i les fortaleses. Rubén Martínez (La Hidra Cooperativa) ens proposa els principals temes que estructuren la nostra societat des del pensament crític i polític: l’ecologia, el dret a viure en un habitatge digne a les ciutats, feminismes i identitarisme i la construcció d’un futur, en la contradicció permanent entre el benestar personal i col·lectiu i les regles del mercat capitalista. Rosa Ribas, des de la literatura, ens planteja el fet d’escriure des de la perifèria, la memòria personal, les històries familiars, les contradiccions de la vida en comú de les diferents classes socials i la casa, com a símbol d’habitar el món des del teu propi lloc. Tota la informació a elprat.cat/dialegs Actualizado
La Trucada 'La Trucada' és un podcast d'entrevistes telefòniques, un espai de reflexió pausada presentat per João França. Actualizado