LNR 019 Lo romà més feliç 2d2z5o

Vegem, doncs, per quants graus de beneficis la fortuna, sense perdre mai la seva magnanimitat, va portar a Quint Cecili Metel Macedònic a les més altes cotes de felicitat, des del primer dia de la seva vida fins a l'instant mateix de la seva mort. Va voler la fortuna que Metel naixés en la capital del món; li va atorgar els pares més nobles; li va conferir, a més, unes excepcionals qualitats espirituals i una fortalesa física capaç de ar les fatigues; li va procurar una esposa cèlebre per la seva honestedat i fecunditat; li va brindar l'honor del consolat, la potestat generalicia i el llustre d'un grandiós triomf; li va permetre veure al mateix temps a tres dels seus fills cònsols (un d'ells fins i tot havia estat censor i havia rebut els honors del triomf) i a un quart *pretor; va fer que lliurés en matrimoni a les seves tres filles i acollís en la seva mateixa falda a la descendència d'aquestes. Tants parts, tants bressols, tantes togues virils, tan gran nombre de torxes nupcials, tants càrrecs civils i militars; en definitiva, tants i tants motius d'alegria; i en tot aquest temps, cap dol, cap plor, cap motiu de tristesa. Contempla els estatges celestials i difícilment podràs trobar allí un estat de felicitat semblant, perquè veiem que els més insignes poetes atribueixen penes i dolor també als cors dels déus. I a aquest gènere de vida va correspondre un final d'acord amb ell: en efecte, Metel va morir a una edat molt avançada i de mort natural, entre els petons i abraçades dels seus éssers més estimats, i va ser portat per tota la Ciutat a coll dels seus fills i gendres fins a ser dipositat sobre la pira funerària. 235c5r