La Bona Música: Les Paraules 17/04/2024 1g1w1k

Són les paraules les que canten, les que pugen i baixen. Les estimo, les persegueixo, les mossego, les enderroco... Estimo tant les paraules, les inesperades, les que golosament s'esperen, les que s'escolten... fins que de sobte cauen. Brillen com a pedres de colors, salten com peixos platejats, són escuma, fil, metall, rosada... Persegueixo algunes paraules. Són tan belles que les vull posar totes en el meu poema. Les caço al vol i les atrapo, les sento... cristal·lines, vibrants, ebúrnies, vegetals, olioses... com fruites, com algues, com àgates, com olives... I llavors les regiro, les agito, me les bec, me les cruspeixo, les trituro, les allibero... Les deixo com a estalactites en el meu poema, com a trossets de fusta brunyida, com a carbó, com a restes de naufragi, regals de l'onada... Tot és a la paraula... Una idea sencera canvia perquè una sola paraula s'ha traslladat de lloc, o perquè una altra s'ha assegut com una reina dins d'una frase que no l'esperava ... Les paraules són antiquíssimes i alhora, recentíssimes. Pablo Neruda, Las Palabras 4w592s