Així va créixer l'Eixample de Barcelona 3t6419

Barcelona, segle XIX. Revolució Industrial. La ciutat comtal està experimentant un important augment demogràfic que farà canviar radicalment el territori. Hem d’imaginar una ciutat emmurallada, on les pulsions de modernitat xoquen amb les limitacions d’un antic règim. A falta d’espai horitzontal, la capital catalana creix en vertical i és habitual l’amuntegament de les famílies, amb una manca total de les mínimes condicions de salubritat. El 1854, s’enderrocaran les muralles i la capital s’expandirà seguint el famós pla Cerdà, fins a engolir els municipis limítrofs. En aquest context, hi haurà importants canvis en les tècniques constructives i apareixerà un mercat immobiliari en sentit modern. Una nova dinàmica constructiva en la qual hi van participar molts burgesos i industrials enriquits, però també oficis de la construcció que van veure les noves oportunitats d’inversió. Mestres d’obres o de cases, assistits pels fadrins paletes i els aprenents, i la feina d’artesans com fusters i manyans, veuran en aquest període com apareixen altres figures a l’obra que fan trontollar aquesta jerarquia professional. Enginyers, contractistes i arquitectes desplacen aquest ofici, que s’anirà debilitant fins a desaparèixer. Avui, a SOM Pòdcast, el pòdcast del Museu d'Història de Catalunya, descobrirem qui van ser els protagonistes en la construcció de la Barcelona moderna, més enllà de les muralles. I ho farem amb l’historiador i investigador Adrià Velasco Peraire. 1sg5o